Avencs

Matadepera - Vallès Occidental

Topo: A. Buil - X. Badiella (SIS - CET) 23-4-1978

Des de Can Pobla cal seguir cap a la Mola pel Camí dels Monjos, abans d'arribar sota el cingle on es troben les coves de l'Hort dels Monjos, surt un camí a l'esquerra en direcció a la Canal de Can Pobla que passa per sota la roca Colom. És precisament quan ens trobem sota aquesta roca que trobem l'avenc, en una petita esplanada que fa el camí i protegida la seva boca per una barana metàl·lica.

De la seva grandiosa boca que està enfonsada en el ribàs es desenrotlla un llarg pla inclinat molt pronunciat que s'acaba aproximadament als 18 m. de fondària. El forat segueix, quasi vertical i forma com dos buits, un al costat de l'altre; en el de l'esquerra les pedres que hom hi tira cauen a l' aigua. El sondatge ha donat 56 m. de fondària.
Can Torra

Està situat sota mateix de Castell Sapera, en direcció a la font de la Portella i prop del camí de Tres Creus mena a la dita font.

Té uns 19 m. de fondària i la seva trajectòria es lleugerament curvada. La planta baixa es divideix en dues naus.

La més gran és la d'entrada que té 3m. d'ample per 8 de llarg, amb un fort pendent cap a la boca de la nau del costat.

En aquesta, escalant-la dificultosament uns 8m. es troba una nova obertura que comunica amb la principal o sigui la d'entrada.
Castellsapera

Fou explorat científicament el 12 d'octubre de l'any 1913 pels Centres Excursionistes de Catalunya, del Vallès i de Terrassa, sota la direcció del Dr. Marian Faura. Els qui escalen Castell Sapera veuen al dessota la boca esfereïdora de l'avenc. A l'entorn del trau creix amb ufana la vegetació salvatge.

Un relleix hi ha en la davallada, davant del qual una roca estimbada travessa l'avenc; després baixa a plom fins als 65 m. on es troba un replà en pendent.

D'aquesta, diem-ne sala gòtica, que té uns 10 m. d'amplada per 20 de llarg, es continua la davallada per entremig d'un estimbat de gegantines roques fins arribar, als 110 m. al fons de l'avenc.
Codoleda

L'entrada mira a l'Oest, a poques passes del caminet que serpenteja el xaragall de la Codoleda, pujant a Sant Llorenç per la quintana de Can Torres i al peu d'una grossa alzina.

La boca es presenta verticalment al bell mig de l'avenc que té una amplada de 38 m. i uns 16 m. de fondària.

Al fons hi ha una sola galeria en direcció S. de 1'50 m. d'ample per quasi tota l'alçada de l'avenc i d'una llargària d'uns 20 m.

Hi ha profusió d'estalactites entre les quals destaca una de monumental, que té 11 m. de llarg i comença sobre la boca d'entrada i acaba prop del fons.
La Mola

És sens dubte la més curiosa descoberta que s'ha fet a la nostra muntanya els darrers anys.

Aquesta cavitat, localitzada a primers de l'any 2000, fou descoberta per En Joan Bernadí i Mariné i topografiada abans de l'estiu pel Centre Excursionista de Terrassa.

L'avenc de La Mola, és molt proper al monestir de Sant Llorenç del Munt a uns 300m.

La fondària és de 12 m. en forma de pou força inclinat, acabant en un replà poc espaiós.

NO ES UN AVENC DE - 1.000 METRES, ES A 1.000 METRES D’ALÇADA
L'Obaga de l'illa

Situat on el seu nom indica la seva profunditat total és de 24 m. En el fons hi ha una font. Des del coll de l’Illa hi ha poc més de 100m de distància en direcció NW i uns 15m de desnivell descendent. A la dreta del coll, surt el corriol, que amb fites als encreuaments hi mena, tot sortejant el notable embardissament que colonitza tot aquest vessant.
La boca allargada i dividida per un pont rocós, té unes dimensions de 5x2m. Seguint la mateixa factura de la boca els desenvolupa el primer tram del pou fins que als -8m ens permet fer peu en una rampa, per desembocar perpendicularment en un nou tram de pou de 14m. que presenta en tot el seu desenvolupament una potent colada. La base de la cavitat forma una saleta de 12m de llarg per 4 d’ample i uns 10 d’alt, amb un pendent suau que finalitza als -24m. En aquest recinte per sobre del terra actual apareix una intercalació argilosa en el paquet de conglomerat que considerem que afavoria l’existència d’un terra o nivell anterior, que avui desfonat, resta penjat per subsidència dels materials.

Publicat per Victor a 0:05 Etiquetes de comentaris: Biospeleologia, Cavitats Catalanes, Espeleodijous, Fotografia, Meta menardi, Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Serra del Gall

Prop del km. 8 de la carretera de Terrassa a Rellinars a l’inici d’una corba pronunciada on tenim lloc per estacionar surt una pista a la dreta. Com sovint passa dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac la pista actualment està tancada amb un cadenat que impedeix la circulació de vehicles sense una autorització específica. Anem a peu fins una primera torre elèctrica on ja podríem descendir fins la cavitat seguint unes espaiades fites i senyals de pintura mig esborrades (aquest serà el camí que agafarem a la tornada), però continuem per la pista que rodeja el torrent i ens situa en una segona torre des d’on descendim i localitzem la cavitat gracies al bon posicionament de les coordenades introduïdes en el GPS.
La cavitat ens presenta una gran boca vertical de 11 X 3,5 metres, tot i que força oculta per la vegetació que l’envolta.
El pou de 18 metres, primer subvertical i després aeri on instal·lem un fraccionament.
Aterrem en una planta en rampa que en el seu tram inferior un pas estret entre blocs ens permet accedir a la saleta final on s’aixeca el sostre fins a uns 6m d’alçada.

Publicat per Victor a 0:05 0 comentaris Etiquetes de comentaris: Cavitats Catalanes, Espeleodijous, Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Club

L’avenc del Club, és una de les cavitats clàssiques del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, fou descoberta per Josep Mª Cuadras el 1906 quan, anant de cacera el seu gos gratava en un cau tapat per pedres.

Explorat per primera vegada l’onze de desembre de 1907 per membres del Club Muntanyenc (J.M. Có, J. Montllor i J. Colomines), que decidiren dedicar el nom de la cavitat al Club.

Es troba situat a una altitud d'uns 800 m. prop del lloc conegut per les feixes de Can Pobla i a uns quinze minuts abans d'arribar a dita casa.

L'avenc està format per una colossal esquerda, d'una llargària total d'uns 70 m. que varia l'amplada entre dos i cinc pams.

Als 45 m. de fondària l'esquerda s'eixampla considerablement; en un racó hi ha una esquerda paral·lela a la que segueix una altra cavitat.

Als 60 m. l'avenc és interceptat per una gran ensulsiada de roques i terres despreses de les parets laterals que han tapat la primitiva esquerda, obrint-ne una de nova al costat, que baixa fins al fons. El 1952, el G.E.S.-C.M.B. explorà el Ramal-2 (via G.E.S.), que es desenvolupa a un costat del pou principal. El G.E.T.I.M., de Sabadell, l’any 1964 troba la continuació vertical després de realitzar una desobstrucció i superar un estret laminador, arribant al fons de la cavitat, punt al que assignen una fondària de -115 m.
Daví

Situat dalt de la muntanya de Sant Llorenç a una altitud d'uns 921 m. A pocs minuts dels òbits, fou explorat parcialment pel Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1912 i ho fou científicament pels Centres Excursionistes de Catalunya, Vallès i Terrassa, el 21 de setembre de l'any 1913. La seva orientació és de N. a S. Amb dues obertures, quasi conjuntes d'una amplada total d'uns 30 m. Una, dóna entrada a l'avenc perpendicularment i l'altra, en forma d' esquerda, condueix a l'interior per una rampa d'uns 47 m. de llarg, formada segurament per la superposició de roques i terres despreses del costat.

És un dels més importants per les dimensions de les seves cavitats i pel pintoresc del seu interior. La cavitat central és d'uns 50 m. de fondària per 35 de llarg i 15 d'ample, amb una cova a l'oest. A l'est hi ha una esquerda d'uns 10 m. de llarg per 1 m d'ample, que va a parar a una galeria, en la qual s'obren tres petits pous i un altre de més gran, el qual a uns 15 m. de fondària s'estreny i comunica amb una altra galeria que acaba en un forat de 50 cm. que dóna pas a una escletxa per on s'escorren les aigües i que té uns 15 m. de fons.

La profunditat total reconeguda arriba als 85 m. a l'any 1984 ( any de l'edició del llibre). En l'interior es troben coves de grans dimensions plenes d'estalactites i estalagmites i un llac menut. És habitada per molts ratpenats i gran profusió d'insectes.

Aquest avenc, té l’accés restringit. Per a mes informació, consultar amb la Direcció del Parc. Telf. 93 831 73 00.
Pinasses

Es troba molt prop de la Barata, en un lloc frescal d'espessa vegetació.

La boca té extraordinàries proporcions, però ha estat tapat amb una volta resistent.

En la part alta hi ha un trau obert i per allí s'escorren les aigües de les barrancades superiors, servint de dipòsit regulador de les dues soterrànies.

L'interior és una llarga esquerda vertical de poca amplada que baixa fins als 56 m.

El fons està obstruït per un munt de roques i per allí es filtren les aigües de les pluges, embotint-se fins a certa alçada, segons ho comproven els senyals de nivell que hi ha a les parets.
Muronell

Té una fondària de 35 m. i està situat al repeu de la carena de l'Illa, sota mateix del turó del Muronell.

De l'entrada, d'uns 3 m. de diàmetre, es davalla verticalment fins a uns 18 m., on es troben dues comunicacions amb la cavitat del fons.

Del sostre pengen unes bellíssimes estalactites, els degotalls de les quals alimenten un bassal del fons de l'avenc.
Codolosos

Situat en la serra del mateix nom, a un quilòmetre escàs de les coves de Mura.

La seva profunditat sols, és de 11'80 m. De boca petita i allargada cap endintre, és una esquerda que va en direcció 15o E. quasi igual que en les coves de Mura amb les que aproximadament està a la mateixa ratlla que l'eix que ella determina.

En la regió de Mura hi ha, de poca fondària, els avencs de la Costa del Xec i el de Castellet.

Prop de Can Pobla també hi ha un avenc anomenat Terrós, d'uns 10 m. de profunditat i a Can Torres un altre, també, d'uns 10 m. ,conegut per l'avenc de Can Torres.

En la regió de l'Obac, resten altres avencs importants con el de la Canal de Mura d'uns 50 m. el de La Pola, que arriba als 7 m.; el de l'Alzina Teresa d'una profunditat d'uns 12 m. a més dels del Sot del Teix, Cova Vella, Rossegues, Font de la Riba.

Prop de la Mata hi ha també l'avenc de Font Freda i el de la Coma d'en Vila.
Talps

Es troba en la riera de la Font del Carme.

La boca, de petites dimensions, dóna pas a una estreta gatera descendent d'uns 3 metres que ens porta a un replà. Des d'aquí davallarem per un pou de 16 metres i a la seva base seguirem en direcció O fins que ens creuarem amb una diàclasi de planta descendent.
A l'extrem N trobarem una curta galeria que ens porta fins a la cota -24.

Tornant a la boca del pou de 16 metres i fent un difícil “ramonage” per la part superior de la diàclasi, un cop s'arriba a l'extrem O es troba una petita sala, des de la qual es pot davallar un pou de 20 metres que porta a la galeria que es creuava amb la del pou d'entrada.
Sant Jaume de la Mata

Està situat en una de les feixes de la coma de la Mata. La direcció de la boca és cap a l'E. L'obertura és rectangular de 3 1⁄2 m. de llarg per 2 m. d'ample, s'endinsa uns 3 m. en la mateixa direcció on el pas s'estreny fins als 60 cm.; després torna a eixamplar-se en direcció N. baixant ràpidament en una inclinació d'uns 22o; fins als 40 m. tot conservant les mateixes dimensions de la boca exterior.

Llavors hi ha un replà que forma una petita galeria ampla de 3 m. que segueix uns 16 m. en direccions diverses.

En una de les direccions últimes hi ha un pas bastant uniforme que, amb quatre metres de descens vertical i sis metres de pendent suau porta a la segona i darrera galeria que amida 6m. d'ample per 17 m. de llarg i està inclinada 40o; al N.O., aquesta galeria forma un pla constituït per una terra fina portada per l'aigua que entra per la boca en temps de pluges i resta en el fons de l'avenc on es forma un petit estanyol que desapareix en temps de sequedat.

Coves

Fosca de Matarrodona

Es troba aquesta cova seguint el magnífic camí de la font de la Pola i Coll de Tanca, que serpenteja en mig de boscos d'alzines i domina a cada revolt, Montserrat i els Pirineus. La Cort Fosca és una obra de la naturalesa, en la qual s'admiren estalactites a dojo. Al seu costat hi ha una altra cavitat amb indicis d'haver estat habitat i utilitzada per hospital de sang en guerres passades.
Clara, fosca i roja

Són tres balmes, al principi de galeries horitzontals, que es troben en el camí de les Fontetes i de la Soleia.
Coca

Cavitat que hi ha damunt de la font del Forat en el mateix turó del Montcau.
Gatella

És a l'Obac, prop del termenal de la Barata.

La forma un senzill bei de roca amb poques passes de paviment, que podria donar sopluig a algunes persones.
Porquerissa

És un revolt del camí d'anar des de Tres Creus a la font de la Pola hi ha la balma de la Porquerissa, que per unes parets que la tanquen es veu que havia estat habitada.

El lloc gaudeix d'una vista esplèndida sobre les valls de l' Obac. Abans d'arribar-hi es troben tres antigues sepultures arrenglerades i a pocs pams una de l'altre, construïdes amb grosses i pesades lloses, formant una senzilla caixa rectangular de diferent forma i mida cada una, però que oscil·len entre 1'70 m. de llarg per 0'40m. d'ampla i alt.
Bisbe

Petita balma en la part de ponent del peu del Montcau.
Serra del Gall

Són unes de les coves més interessants de la muntanya, que es troben sota l' ultima bancada de conglomerats de la serralada, que separa el torrent de la Xoriguera de la vall de la Riera de les Arenes, o serra del Troncó.

La cavitat principal és formada per una esberla paral·lela al front de roques de la part exterior per la qual passa justa una persona; té a més uns talls perpendiculars a la mateixa, que surten a la part de fora. La part superior té altres esberles, que surten també a l'exterior de les roques i totes són accessibles puix es troben al mateix nivell del camí.

La llargada total és d' uns 25 m.
L'hort dels monjos

És una esberla de roca que als pocs metres es va tancant, situada en l'Hort dels Monjos, damunt el camí de Sant Llorenç, abans d'assolir l'última bancada de La Mola.
Muronell

Cal prendre el corriol que des de la bassa de la Mata baixa cap al collet de la Sabatera, tot vorejant el turó del Muronell pel costat de ponent; es creua primer una carbonera i s'arriba a una cruïlla (vora hi ha l'Avenc Local) on baixarem cap a l'esquerra tot resseguint la carena del Muronell avall durant uns 10 minuts fins arribar a uns cingles amagats al costat N; un pilonet de pedres ens adreçarà cap a la cova a una vintena de metres a la nostra esquerra.

Es troba entre la Mata i el Pujol a cinc minuts del camí de sagrament que va de la Mata a Mura.
Xec

És prop de la font del Cargol.
Fumada de Puigdoure

És prop del camí, abans d'arribar a Matarrodona.
Manel

És en les cingleres del davant de la casa de Can Pobla, en direcció N. i prop del camí dreturer del Monestir i quasi a un mateix nivell que la cova del Frare.

Fou descoberta l'any 1899. Forma una galeria estreta, que aviat s'abaixa i s'acaba als 41'50 m. on, però, hi ha un forat que en ésser eixamplat l'any 1911 pel Centre Excursionista de Terrassa, es descobriren noves galeries, que donaren uns 150 m. més.

La cova segueix amunt en altres direccions, unes inclinades i altres verticals, tal com avencs, en les quals hi ha espaioses sales amb estalactites i estalagmites, constituint tot l' interior com una colossal esquerda plena de roques, que s'han ensorrat i formen galeries superiors i inferiors molt variades i riques en tosques.
Mura o Les Mines

Disten del poble de Mura una mitja hora, tres quarts de la Coma d'En Vila, i tres minuts de la serra dels Codolosos, les anomenen alguns Muratans Les Mines. La porta d'entrada que s'obra arran de volta, obliga a baixar trepitjant terres fluixes fins a trobar una sala molt alta, on es desenrotlla una bella columna cilíndrica, que, sembla aguantar el sostre; forma una sola galeria en direcció d'uns 14 o; a l'E. amb la del N. magnètic.

És sempre espaiosa, però el caminal, en alguns llocs molt estret, baixa primer fins prop de mitja sala i ascendeix després, fins al final on hi ha una massa rocosa despresa del sostre, que aquí resta baixa amb una gran esquerda de vegades geminada, però en alguns llocs s'enlaira una pila de metres. Una punta de roca aïllada per l'erosió és dita, per semblança, el Cocodril i una concreció de tosca s'anomena per comparança, el Camell. Hi ha arreu estalactites i revestiments de tosca i particularment unes cristal·litzacions perfectes, circulars, de caliça que a manera de tapís recobreixen per complet el sostre i parts altes de la cova, donant nom a la Sala dels Raïms. Els cristalls esmentats pertanyen a l'espècie mineralògica aragonita, d'igual composició química que la càlcica, però que en difereix perquè la primera cristal·litza es sistema hexagonal. Aquesta formosa cova fou descoberta fa uns 60 anys per un pagès en observar que un ocell anava i venia d'unes bardisses del peu de la margenada de roques.

Aquestes coves son tancades, s'ha de demanar la clau a les escoles de Mura.

Disten del poble de Mura una mitja hora, tres quarts de la Coma d'En Vila, i tres minuts de la serra dels Codolosos, les anomenen alguns Muratans Les Mines. La porta d'entrada que s'obra arran de volta, obliga a baixar trepitjant terres fluixes fins a trobar una sala molt alta, on es desenrotlla una bella columna cilíndrica, que, sembla aguantar el sostre; forma una sola galeria en direcció d'uns 14 o; a l'E. amb la del N. magnètic.

És sempre espaiosa, però el caminal, en alguns llocs molt estret, baixa primer fins prop de mitja sala i ascendeix després, fins al final on hi ha una massa rocosa despresa del sostre, que aquí resta baixa amb una gran esquerda de vegades geminada, però en alguns llocs s'enlaira una pila de metres. Una punta de roca aïllada per l'erosió és dita, per semblança, el Cocodril i una concreció de tosca s'anomena per comparança, el Camell.

Hi ha arreu estalactites i revestiments de tosca i particularment unes cristal·litzacions perfectes, circulars, de caliça que a manera de tapís recobreixen per complet el sostre i parts altes de la cova, donant nom a la Sala dels Raïms. Els cristalls esmentats pertanyen a l'espècie mineralògica aragonita, d'igual composició química que la càlcica, però que en difereix perquè la primera cristal·litza es sistema hexagonal. Aquesta formosa cova fou descoberta fa uns 60 anys per un pagès en observar que un ocell anava i venia d'unes bardisses del peu de la margenada de roques. Aquestes coves son tancades, s'ha de demanar la clau a les escoles de Mura.
Capa Blanca

La cova d’en Capa blanca és un dels llocs emblemàtics de l’època en la que els bandolers “manaven” a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Eren els segles XVI i XVII, un temps en el que parlar del massís era parlar de violència. Els desplaçaments dels habitants de la zona (uns cinc milers) suposaven un risc molt gran per l’alt percentatge de possibilitats de ser víctimes de l’assalt dels bandolers.

Els registres públics conserven les evidències de molts fets delictius, especialment en el tram del camí ral entre La Barata i el coll del Correu.

Una de les herències indirectes més greus d’aquella època va ser la immensa destrucció de boscos ordenada per diversos virreis, com García de Toledo, amb la fi de destruir els amagatalls dels delinqüents.

També han quedat moltes llegendes. Una de les més destacades és la d’en Capa blanca, del qual, en canvi, no s’ha trobat encara cap prova històrica de la seva existència real. Fins i tot, podria tractar-se de diversos lladregots que portaven el mateix color de capa.

La tradició oral dels pobles de Vacarisses i Rellinars assegura que el Capa blanca era un mosso de Manresa, Paradoxalment s'hauria convertit en bandolers després de patir ell mateix un robatori. Hi han dos possibles motius que expliquen el seu sobrenom:

(1)- perquè sempre anava vestit amb una capa blanca que havia robat a un capità del miquelets.

(2)- perquè col·locava aquesta capa blanca al terra i obligava a les seves víctimes a deixar-hi els diners i objectes, mentre els amenaçava amb un pedrenyal.

En Capa blanca era un gran coneixedor de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Per això podia amagar-se fàcilment. La llegenda explica que havia instal·lat un giny per poder accedir a una cova enlairada en una escletxa.

La recerca de la mítica cova d’en Capa blanca va ser intensa a principis del segle XX. Algunes de les principals expedicions van quedar registrades en els butlletins del Centre Excursionista de Terrassa.

El 14 de gener del 1919 ja van provar de trobar-la diversos membres del CET, que comencen per explicar com fins aquell moment es creia que la cavitat era “la del Puigdoure”. Ells indiquen que la cova “es troba al bell mig d’un espadat a prop del camí ral de Manresa” i afegeixen que “resulta del tot impossible pujar-hi, segurament més endavant amb bon material s’intentarà fer-ho”.

L’any 1924 escriuen sobre la cova un nou grup d’excursionistes i especifiquen que “es troba en la canal de la Calsina, en la qual s’admira també l’anomenat Convent”.

El 13 de maig del 1928 una altra colla va intentar l’accés “per la part superior” després d’haver-ho provat feia uns dies per la part de baix. El resultat va ser negatiu “per manca de corda prou llarga ja que s’ha de salvar un espadat d’uns 80 metres”.

L’any 1935 els autors de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt generen confusió però acaben dient que: “a mig aire de l’espadat del Paller de Tot l’Any, amb un preparat enginy, sols conegut per ell, es despenjava el conegut bandoler de la Capa Blanca”.

Aquests documents van fixar finalment la cova d’en Capa blanca en una esquerda de la vessant esquerra del Paller de Tot l’Any, la que cau sobre la canal de la Calsina.

Altres llegendes situen també el cau del bandoler a l’avenc de la Codoleda o a la cova que hi ha per sobre seu. En aquest indret s’hauria amagat el delinqüent i va resistir el setge dels seus perseguidors durant bastants dies.

Per anar fins a la cova d'en Capa blanca hi ha dues vies. Des de la part superior: seguint el camí Ral fins a trencar cap a baix per la canal de la Calsina o del Solitari. O, des de la part inferior, seguint els camins que porten a la masia de la Calsina i enfilant la canal. En els dos casos cal anar a continuació fins a la font del Solitari. Abans de baixar un petit ressalt que hi ha just abans la surgència, cal avançar a la dreta per un petit corriol. Però aquesta traça desapareix poc més enllà i es fa necessari seguir pel mig del bosc fins a la cinglera. L'escletxa de la cova d'en Capa blanca es troba sobre les runes d'una antiga construcció, que s'anomenen "Convent" i que tenen una altra història.

Ànimes

Es troba aquesta poc coneguda a mitja hora a l'E. del Monestir i a la vora d'un precipici, que hi ha damunt el camí de les Fontetes. La galeria d'entrada, que amida 37 m. es bifurca, la de l'esquerra de 10 m. té una galeria de 7 m. i una obertura que dóna a un hòrrid estimball; la de la dreta té 16 m i en el mig i a l'esquerra hi ha una altra galeria de 25 m. que acaba en dues branques de 5 m. cada una.

La Cova de les Ànimes té una longitud total de 103m i es troba a una altitud de 895m. Aquest nom li ve donat perquè s’hi van trobar una gran quantitat de restes prehistòriques corresponents a uns collarets fets amb peces rodones, com les ànimes dels botons, que s’obtenien de tallar les petxines anomenades “càrdium”.
Simanya

De les 300 cavitats que s’han registrat al massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la cova Simanya és una de les més grans i profundes. La galeria principal, situada davant de l’entrada (una segona galeria més curta resta a mà esquerra), és de fàcil accés, sobretot els primers 100 metres.

La cova Simanya es troba ja citada en escrits de l’inici del segle XVII. Ha estat motiu, en el passat, de comentaris fantasiosos i especulacions diverses. La tradició explicava que els sarraïns, afrontats pel comte Guifré, decidiren, en venjança, portar des de l’Àfrica la cria d’un drac ferotge i amargar-la en una cova de Sant Llorenç. La fera corglaçà la població durant molt de temps i Guifré l’acabà matant.

El que fou realment cert és que a la cova s’hi desenvolupà la vida de l’home prehistòric. En el transcurs d’unes excavacions realitzades l’any 1930 a la cova Simanya, s’hi trobà una gran quantitat de ceràmica eneolítica (Bronze antic) fet que demostrà la presència continuada d’una comunitat preshistòrica que aprofità les dimensions, la forma i la presència constant d’aigua dins la cova per establir-s’hi.

Rafael Rosaura i Ramon Gotés, Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.SUA Edizioak, Bilbo, 2000.©
Simanya Petita

Un poc abans de l'entrada de la cova Simanya, es troba l'anomenada Simanya Petita, d'uns 12 m. De fondària i de forma i direcció com l'anterior i que és sens dubte la mateixa esberla de la galeria esquerra de la Simanya. A uns vint passos més enllà de la Simanya, seguint el caminet que revolta el cingle en direcció a llevant i a uns 6m. d'alçada del mateix, hi ha la Cova Ballber, solament de 12 m. de fons, però amb molta riquesa d'estalactites i estalagmites, que fan una de les més belles de la muntanya.
Obits

Es troben a la part de migdia dels cingles del turó del mateix nom i al peu del camí carener d'anar a la Font Flàvia, que revolta el turó.

Es tracta de dues coves, la primera de les quals és formada per una grandiosa balma tancada exteriorment en diferents compartiments com a casalot, amb unes parets de pedra i morter i té la volta fumada.

Fou habitada fins a mitjans del segle proppassat. L'altre cova és un forat amb cavitat interior que la gent anomena el Cau de la Moneda, perquè s'hi fabricà antany moneda falsa. Entremig dels bits i la Font Flàvia s'obre en el cingle una esquerda o diaclasada de la roca, que forma l'anomenada Cova del Cingle dels bits, a la qual es pot pujar amb l'ajuda d'una corda. Es pot recórrer l'interior, uns 15 m. anant molt acotat. Fou explorada el setembre de l'any 1912.

D'aquest bei se'n diu també Cova dels Ossos, per haver-s'hi trobat petits fragments d'ossos humans, enterrats en el seu pis de terra fina i roja.
Corts

Es troben a pocs minuts i a ponent de la Cova del Drac i en els cingles de la Coma de l'Abella. Són unes balmes o conjunts de coves enllaçades, d'un aspecte sorprenent.

Fonts

Agramunt

Broll d'aigua recollida en una petita bassa que servia per regar les terres del voltant.

LOCALITZACIÓ

En el torrent del Romeu,tributaria del de la Pregona, dins una mina, sota el camí al darrer revolt abans d'arribar al mas que dona nom a la font.

L'aigua brolla en un extrem de la mina i passa per un estret canaló fins arribar a una petita bassa.
Figuerota

D'aigua abundosa i bona, forma un ampli bassiol, voltat de vegetació, a la banda dreta del llit del torrent de Font freda.

Als seus peus hi havia una figuerota que dóna nom a la font.

LOCALITZACIÓ

Al Torrent de Font freda, més avall del Roure del Parrac i sota el pujol de la Mata.

S'hi pot arribar en una hora i poc més des del pla de la Falconera, al costat esquerre de la Carretera de Terrassa a Talamanca, entre els Km 15 i 16.
Guineu

Pica Natural d'aigua cristal.lina i fresca al bell mig del torrent del mateix nom.

LOCALITZACIÓ

Està situada al mig del torrent que devalla dels contraforts del Montcau i les Roques de la Coca i al peu mateix del camí que té l'entrada al Km.18.400 de la carretera de Terrasa a Talamanca.

Muntada

Font molt obaga a la vora dreta de la llera del torrent de la Vall d'Horta.

LOCALITZACIÓ

A mà dreta del torrent de la Vall d'Horta, a la qual s'arriba per un camí fressat que provinent del pont de la Muntada, prop de Can Brossa segueix en direcció a llevant.

Hi ha una cadena que protegeix el camí que passa per un camp de cultiu prop de la casa i tot d'una agafa un baixador al torrent.

Podeu veure la font situada davant vostre, a un parell de metres d'alçada.
Cargol

Degotall d'aigua aprofitable dins una pica natural en una escletxa de la roca.

LOCALITZACIÓ

Al camí de l'Alzina del Salari, a Mura, un cop deixat el trencall del camí que va al collet de Reixac i continua per la carena.

La font es troba al cantó dret quan el camí s'engorja, uns minuts abans d'arribar a la roca anomenada Cargol.
Daví

És una fonteta de poc cabal d'aigua que raja a la vora dreta del torrent del mateix nom.

LOCALITZACIÓ

A la vall del Mur, gran raconada sota el turó dels Òbits, i a pocs minuts de l'antiga cas del Daví.

En un petit planell, rodejada d'uns quants plàtans, a la vora dreta del torrent.
Llosades

Surgència d'aigua molt fresca al llit del torrent de Fontfreda, prop d'un pla de roques vermelloses molt atractiu.

LOCALITZACIÓ

A partir de l'ermita de Sant Antoni de Mura, seguirem la riera de Nespres fins a arribar a l'encreuament amb el torrent de Font freda.

El camí de l'esquerra va a la font del Rector.

Seguim el que puja per la nostra dreta amunt fins que queda sobre la roca pelada.

Per breus moments passa a l'altre cantó i, just quan torna a creuar-lo, hem de seguir pel seu llit unes passes amunt, i a la dreta, a la part baixa d'un petit talús de roca, brolla l'aigua, i a la dreta, a la part baixa d'un petit talús de roca, brolla l'aigua i forma un allargassat bassal que es renova constantment.
Forat

Broll d'aigua dins d'una escletxa a les roques que hi ha sota els Cortins, un xic més avall de la roca de la Coca.

LOCALITZACIÓ

A la part baixa del torrent de la Coca i als contraforts que descendeixen fins a la carretera, trobareu unes lloses de pedra vermellosa on un corriolet ens menarà a la font.

Un dels camins que ens poden portar a la font s'agafa pocs metres més avall del coll d'Estenalles, al Km 15.100 de la carretera de Terrassa a Talamanca, just al primer revolt a l'esquerra passat el coll.
Llor

Font amb un doll d'aigua abundant i de bona qualitat.

És una de les més conegudes de la muntanya.

LOCALITZACIÓ

Està situada a pocs minuts del gran casal modernista del Marquet de la Roca, sota els estimballs dels Montcau, Emprius i Fogaroses.
Om

Pica natural que recull d'aigua que s'escorre per les roques en temps de pluja, situada al peu d'una deliciosa canal per damunt de Santa Agnès.

LOCALITZACIÓ

Ran d'una canaleta graonada on s'arriba des d'una fondalada de vegetació molt espessa que hi ha al NE de La Mola.

La font està a una certa alçada en un petit replà prop de les cingleres.

Es pot fer una bonica excursió des de Can Pobla, pujant fins a La Mola i des d'aquí baixar per tramuntana i, abans d'entrar al primer grup d'alzines, decantar-nos cap a la dreta i emprendre un caminet de baixada fins a arribar a una fondalada de vegetació molt espessa amb molts arbres trinxats.

En un racó, entrarem a una canaleta graonada per arribar a un petit replà ran de cingleres.

A l'esquerra trobareu la pica de la font.
Plàtan

Broll d'aigua intermitent que s'escorre del torrent.

LOCALITZACIÓ

A la part baixa del turó del Mal Pas Puigdoure, quan el camí forestal que ve de la Santa Creu de Palou travessa el Sot de l'infern i puja pel costat del torrent del Joncar fins arribar prop del Puig Andreu.

La veureu al bell mig del torrent, a mig metre d'alçada d'un talús de pedra.
Confits

Una balma dóna accés a la font on l'aigua que degota de la roca v a parar dins de tres piques naturals molt boniques i curioses de veure.

LOCALITZACIÓ

A una hora i poc més de la font Freda. Des d'aquí hem de seguir un camí que trobarem enfront del que baixàvem per arribar a la dita font. Als cinc minuts es bifurca. Una petita alzina i un arboç assenyalen el trencall.

Deixem el de la dreta, que duu al torrent de Font freda.

Seguim el que planeja i més enllà baixa suaument.

Sempre anem resseguint la part baixa d'una carena rocosa anomenada la Castanyera, entre Serrallonga en el camí ral a Mura i la canal Font freda.
Òbits

Font amb aixeta reconstruïda fa pocs anys. El seu dipòsit recull els escorri'ns de la roca i això fa que l'aigua no sigui abundant.

A la seva part baixa hi ha un bassal, pràcticament sempre buit, que es devia fer per recollir l'aigua que es perdia de la font.

LOCALITZACIÓ

A les balmes del mateix nom, de cara a La Mola.

Es segueix el mateix camí que des de La Mola anàvem a la cova del Drac, un cop a l’esplanada de la cova, agafarem el camí que surt cap a l'esquerra, es tracte d'un recorregut molt bonic i no gens esgotador.
Santa Agnès

Surgència d'aigua que es recull en unes boniques piques naturals de regulars, dimensions, dins una cova al costat de les ruïnes de l'ermita del mateix nom.

LOCALITZACIÓ

Situada a 800 metres d'altitud, a la canal que baixa de la cova del Drac al recinte de l'ermita, on la natura ha format unes boniques piques que són plenes d'aigua.
De l'ermita en queden unes petites dependències.

Des de La Mola, es baixa pel cantó de tramuntana fins a la cova del Drac i es continua la baixada per la canal de Santa Agnès.

Passats uns minuts, s'arriba a l'ermita.
Flàvia

Font de poc cabal, amb aixeta . Diuen que per la qualitat de l'aigua és una de les millors de la serralada.

LOCALITZACIÓ

A 937 metre d’altitud, està situada a la banda de tramuntana del turó dels Òbits.

Degudament senyalitzada. S'hi va des del pla de les Pinasses, si veniu des del Montcau.

Si veniu des de els Òbits nomes cal seguir el senderó que marxa cap a la dreta de les coves i s'enfila tot seguint la paret de pedra.

La font està situada en una zona molt ombria.
Mata

Font d'aigua fresca i abundant, a la vessant de ponent de la fondalada del mateix nom.

LOCALITZACIÓ

La podeu trobar a uns 15 minuts del coll de Garganta, al camí vell de la Mata a Coma d'en Vila.

A partir d'aquest indret, se segueix un camí pel cantó de tramuntana, amb una forta baixada que s'accentua prop de la font, on segueix per una mena de graons formats per les mateixes roques fins a arribar a un petit pla on hi ha la font.
Soleia

Font amb aixeta i raig abundós quasi sempre.

D'aigua fresquíssima i bona, neix sota unes grans roques.

Dóna el nom a un dels camins més concorreguts del llevant de La Mola.

LOCALITZACIÓ

Al camí de la font Soleia, que transcorre revoltant els cingles oriental de La Mola, a un quart d'hora de la roca del Pi del Vent, al camí dels Monjos.

Es pot fer una caminada d'unes dues hores, sortint de Can Pobla seguint el camí anomenat Rambla de Dalt, que entronca amb el camí dels Monjos.

S'arriba a la roca del Pi del Vent, a la dreta del qual comença el camí de la font Soleia, en aquest trencall, hi trobareu una fita de color verda de La Diputació de Barcelona.

Trobareu primer la font del Raig o de les Àligues, a uns 8 metres sobre el camí.

Al cap de poca estona es passa per la font Soleia.

Vies d'escalada

Agulla del Fus

En la regió de la Castellassa de Can Torres (Camí del Mal Pas)

Es puja per la dreta d'una canal plena de vegetació fins un petit collet.
Agulla petita de les Fogueroses

L'Agulla Petita és una de les roques destacades i més conegudes de l'atractiu sector conegut com les Fogueroses, a la vessant de llevant de la carena del Pagès.
L'Agulla Petita es troba situada entre la Roca Encavalcada i l'Agulla Mitjana, gairebé davant del turó de Roca Mur. L'Agulla Petita és fàcil d'identificar perquè en el seu cim hi ha una creu. Es va posar en record de l'escalador terrassenc Miquel Grané, que va patir una caiguda mortal l'any 1952.

PRIMERA

La primera pujada a l'esvelta agulla es va aconseguir l'any 1927 pels excursionistes terrassencs Suana, Torres i Belil, que van fer servir corda fixe.

Com a la resta de les Fogueroses, actualment l'escalada està regulada
Aresta NW del cingle dels cavalls

Situat al tercer repeu de La Mola, es la seva banda Occidental.

S'inicia l'escalada des d'un petit collet situat al peu de l'aresta.

Per arribar-hi s'agafa per l'esquerra el camí del Mal Pas de Can Pobla des de la canal central dels Cavalls.

PRIMERA

25 de Juny de 1961 Alaix,, Girbau, Monistrol, del C.E.S. , i Galícia del T.I.M.
El cap de mort

Paret sortint situada en el Coll del Cavall Bernat i enfront del mateix, en la bancada primera de Sant Llorenç.

L’ascensió comença per escalada lliure (20 metres) fins a situar-se sota mateix del Cap.

S'ha de superar una balma o cavitat d'uns 3 metres (V). En posició difícil per falta de presa, es necessari continuar la paret vertical de 13 metres.

Situats sota la gran cavitat final es continuen per la banda tres metres assegurant-se be; Es continua per una fissura de 4 metres en diagonal, a la dreta,(IV).
Finalment ens resten 2 metres en vertical (II).

La dificultat mitja de l'escalada es pot considerar de (VI-S).

PRIMERA

7 de Setembre de 1952 ( Miquel Lopez, Teresa Lladó, Josep Lladó, Andreu Sorolla, Rufí Nogués)
Cavall Bernat

Via Normal. Cara N.E. (22 metres)

Des del coll, per una aresta curta a la dreta s'arriba a una gran plataforma (II).

Es fa un flanqueig a l'esquerra fins a una estreta canal que es remunta; a la seva meitat es troba un desplomat produït per un bloc empotrat dintre d'ella i es supera per oposició fins a situar-se al seu damunt (III). Es continua per una sèrie de sortints molt fàcils, fins el cim.

PRIMERA

Via Normal : 18 de Juny de 1911 . C.E. Terrassa.
Via Olivella-Monistrol (S) Dificultat (IV-L):25 Setembre de 1960
Cova del drac

DESCRIPCIÓ

Hi ha varies vies, totes son un xic complicades.
Per a mes detalls d’altres vies

http:/www.santllors.com/sector.php?id=303&zona=1

PRIMERA
10 de Juliol del 1927 ,C.E.Terrassa
El gegant de les fogueroses

La roca més temuda del massís

El Gegant de les Fogueroses té la fama de ser la roca més difícil d'escalar de tot el massís de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. En unes muntanyes que són la gran escola d'escaladors de Catalunya, el Gegant està reservat als escaladors amb més experiència.

La primera pujada va se realitzada l'any 1928 per quatre membres del Centre Excursionista de Terrassa encapçalats per Josep Abelló (protagonista a principis del segle XX de moltes primeres ascensions de cims de Sant Llorenç de Munt), conjuntament amb Jaume Griera, Trencs i Aligué.
El mugró

El Mugró és la gran agulla situada a la capçalera de la canal Freda, al nord-est de La Mola, entre les carenes de les Ànimes i la Roca Foradada.

També ha estat coneguda com l'Agulla de la Font del Saüc, donat que es troba a poc més de 100 metres a la dreta.

Igualment ha estat designada com el Mugronet, Montgrony o Morella. Però als mapes actuals figura com El Mugró fent referència a la protuberància rodona que culmina el seu cim.

El Mugró té obertes diverses vies d'escalada, la majoria als anys cinquanta del segle XX, com ara la Torres Homet, la Feiner Andreu o la Nord-est.
Els primers en pujar-hi van ser membres del Centre Excursionista del Vallès.

El millor lloc per a veure bé aquesta agulla és la Carena de les Ànimes. Des de la font del Saüc es pot veure sobretot la seva part més elevada i el seu cim.
Punta sarreta

Situada en la regió del Salt dels Cavalls, damunt del Bolet de Can Pobla.

Nomenada així en memòria de Josep Nogués (Serreta) membre actiu del C.E.S. mort l'any 1963.

PRIMERA

8 de Setembre de 1963. Monistrol, Olivella, Girbau del C.E.S.
Roca de l'esquirol

Via Normal (cara N.)

Des de quasi el collet s'inicia un flanqueig a la dreta per uns sortints de pedra fins una plataforma ( pas un xic delicat - III). Es continuen uns set metres per una petita canal vertical al mig de la qual hi ha una sabina que permet situar-se a una altra plataforma (II). D'aquí s'inicia un altre flanqueig d'uns quatre metres fins a una altra sabina i es remunta per una placa gairebé desplomada fins a poder-se agafar al tronc d'una gran alzina (III).
La continuació al cim és relativament fàcil.

PRIMERA

Via Normal : 1926
Via Grup ( cara S. Dificultat (VI_A)): 4 d'Octubre de 1964 - C.E. Sabadell