Avencs
- Can Pobla
- Can Torra
- Castellsapera
- Codoleda
- La Mola
- L'Obaga de l'illa
- Serra del Gall
- Club
- Daví
- Pinasses
- Muronell
- Codolosos
- Talps
- Sant Jaume de la Mata
Matadepera - Vallès Occidental
Topo: A. Buil - X. Badiella (SIS - CET) 23-4-1978
Des de Can Pobla cal seguir cap a la Mola pel Camí dels Monjos, abans d'arribar sota el cingle on es troben les coves de l'Hort dels Monjos, surt un camí a l'esquerra en direcció a la Canal de Can Pobla que passa per sota la roca Colom. És precisament quan ens trobem sota aquesta roca que trobem l'avenc, en una petita esplanada que fa el camí i protegida la seva boca per una barana metàl·lica.
De la seva grandiosa boca que està enfonsada en el ribàs es desenrotlla un llarg pla inclinat molt pronunciat que s'acaba aproximadament als 18 m. de fondària. El forat segueix, quasi vertical i forma com dos buits, un al costat de l'altre; en el de l'esquerra les pedres que hom hi tira cauen a l' aigua. El sondatge ha donat 56 m. de fondària.





L'Obaga de l'illa
Situat on el seu nom indica la seva profunditat total és de 24 m. En el fons hi ha una font.
Des del coll de l’Illa hi ha poc més de 100m de distància en direcció NW i uns 15m de desnivell descendent. A la dreta del coll, surt el corriol, que amb fites als encreuaments hi mena, tot sortejant el notable embardissament que colonitza tot aquest vessant.
La boca allargada i dividida per un pont rocós, té unes dimensions de 5x2m. Seguint la mateixa factura de la boca els desenvolupa el primer tram del pou fins que als -8m ens permet fer peu en una rampa, per desembocar perpendicularment en un nou tram de pou de 14m. que presenta en tot el seu desenvolupament una potent colada.
La base de la cavitat forma una saleta de 12m de llarg per 4 d’ample i uns 10 d’alt, amb un pendent suau que finalitza als -24m.
En aquest recinte per sobre del terra actual apareix una intercalació argilosa en el paquet de conglomerat que considerem que afavoria l’existència d’un terra o nivell anterior, que avui desfonat, resta penjat per subsidència dels materials.
Publicat per Victor a 0:05 Etiquetes de comentaris: Biospeleologia, Cavitats Catalanes, Espeleodijous, Fotografia, Meta menardi, Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Serra del Gall
Prop del km. 8 de la carretera de Terrassa a Rellinars a l’inici d’una corba pronunciada on tenim lloc per estacionar surt una pista a la dreta. Com sovint passa dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac la pista actualment està tancada amb un cadenat que impedeix la circulació de vehicles sense una autorització específica. Anem a peu fins una primera torre elèctrica on ja podríem descendir fins la cavitat seguint unes espaiades fites i senyals de pintura mig esborrades (aquest serà el camí que agafarem a la tornada), però continuem per la pista que rodeja el torrent i ens situa en una segona torre des d’on descendim i localitzem la cavitat gracies al bon posicionament de les coordenades introduïdes en el GPS.
La cavitat ens presenta una gran boca vertical de 11 X 3,5 metres, tot i que força oculta per la vegetació que l’envolta.
El pou de 18 metres, primer subvertical i després aeri on instal·lem un fraccionament.
Aterrem en una planta en rampa que en el seu tram inferior un pas estret entre blocs ens permet accedir a la saleta final on s’aixeca el sostre fins a uns 6m d’alçada.
Publicat per Victor a 0:05 0 comentaris Etiquetes de comentaris: Cavitats Catalanes, Espeleodijous, Sant Llorenç del Munt i l'Obac.


Daví
Situat dalt de la muntanya de Sant Llorenç a una altitud d'uns 921 m. A pocs minuts dels òbits, fou explorat parcialment pel Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1912 i ho fou científicament pels Centres Excursionistes de Catalunya, Vallès i Terrassa, el 21 de setembre de l'any 1913. La seva orientació és de N. a S. Amb dues obertures, quasi conjuntes d'una amplada total d'uns 30 m. Una, dóna entrada a l'avenc perpendicularment i l'altra, en forma d' esquerda, condueix a l'interior per una rampa d'uns 47 m. de llarg, formada segurament per la superposició de roques i terres despreses del costat.
És un dels més importants per les dimensions de les seves cavitats i pel pintoresc del seu interior. La cavitat central és d'uns 50 m. de fondària per 35 de llarg i 15 d'ample, amb una cova a l'oest. A l'est hi ha una esquerda d'uns 10 m. de llarg per 1 m d'ample, que va a parar a una galeria, en la qual s'obren tres petits pous i un altre de més gran, el qual a uns 15 m. de fondària s'estreny i comunica amb una altra galeria que acaba en un forat de 50 cm. que dóna pas a una escletxa per on s'escorren les aigües i que té uns 15 m. de fons.
La profunditat total reconeguda arriba als 85 m. a l'any 1984 ( any de l'edició del llibre). En l'interior es troben coves de grans dimensions plenes d'estalactites i estalagmites i un llac menut. És habitada per molts ratpenats i gran profusió d'insectes.
Aquest avenc, té l’accés restringit. Per a mes informació, consultar amb la Direcció del Parc. Telf. 93 831 73 00.

Pinasses
Es troba molt prop de la Barata, en un lloc frescal d'espessa vegetació.
La boca té extraordinàries proporcions, però ha estat tapat amb una volta resistent.
En la part alta hi ha un trau obert i per allí s'escorren les aigües de les barrancades superiors, servint de dipòsit regulador de les dues soterrànies.
L'interior és una llarga esquerda vertical de poca amplada que baixa fins als 56 m.
El fons està obstruït per un munt de roques i per allí es filtren les aigües de les pluges, embotint-se fins a certa alçada, segons ho comproven els senyals de nivell que hi ha a les parets.

Codolosos
Situat en la serra del mateix nom, a un quilòmetre escàs de les coves de Mura.
La seva profunditat sols, és de 11'80 m. De boca petita i allargada cap endintre, és una esquerda que va en direcció 15o E. quasi igual que en les coves de Mura amb les que aproximadament està a la mateixa ratlla que l'eix que ella determina.
En la regió de Mura hi ha, de poca fondària, els avencs de la Costa del Xec i el de Castellet.
Prop de Can Pobla també hi ha un avenc anomenat Terrós, d'uns 10 m. de profunditat i a Can Torres un altre, també, d'uns 10 m. ,conegut per l'avenc de Can Torres.
En la regió de l'Obac, resten altres avencs importants con el de la Canal de Mura d'uns 50 m. el de La Pola, que arriba als 7 m.; el de l'Alzina Teresa d'una profunditat d'uns 12 m. a més dels del Sot del Teix, Cova Vella, Rossegues, Font de la Riba.
Prop de la Mata hi ha també l'avenc de Font Freda i el de la Coma d'en Vila.


Coves
- Fosca de Matarrodona
- Clara, fosca i roja
- Coca
- Gatella
- Porquerissa
- Bisbe
- Foradades
- L'hort dels monjos
- Muronell
- Xec
- Fumada de Puigdoure
- Manel
- Mura o Les Mines
- Capa Blanca
- Ànimes
- Simanya
- Simanya Petita
- Obits
- Corts
Fosca de Matarrodona
Es troba aquesta cova seguint el magnífic camí de la font de la Pola i Coll de Tanca, que serpenteja en mig de boscos d'alzines i domina a cada revolt, Montserrat i els Pirineus. La Cort Fosca és una obra de la naturalesa, en la qual s'admiren estalactites a dojo. Al seu costat hi ha una altra cavitat amb indicis d'haver estat habitat i utilitzada per hospital de sang en guerres passades.
Clara, fosca i roja
Són tres balmes, al principi de galeries horitzontals, que es troben en el camí de les Fontetes i de la Soleia.
Coca
Cavitat que hi ha damunt de la font del Forat en el mateix turó del Montcau.
Gatella
És a l'Obac, prop del termenal de la Barata.
La forma un senzill bei de roca amb poques passes de paviment, que podria donar sopluig a algunes persones.
Porquerissa
És un revolt del camí d'anar des de Tres Creus a la font de la Pola hi ha la balma de la Porquerissa, que per unes parets que la tanquen es veu que havia estat habitada.
El lloc gaudeix d'una vista esplèndida sobre les valls de l' Obac. Abans d'arribar-hi es troben tres antigues sepultures arrenglerades i a pocs pams una de l'altre, construïdes amb grosses i pesades lloses, formant una senzilla caixa rectangular de diferent forma i mida cada una, però que oscil·len entre 1'70 m. de llarg per 0'40m. d'ampla i alt.
Bisbe
Petita balma en la part de ponent del peu del Montcau.
Serra del Gall
Són unes de les coves més interessants de la muntanya, que es troben sota l' ultima bancada de conglomerats de la serralada, que separa el torrent de la Xoriguera de la vall de la Riera de les Arenes, o serra del Troncó.
La cavitat principal és formada per una esberla paral·lela al front de roques de la part exterior per la qual passa justa una persona; té a més uns talls perpendiculars a la mateixa, que surten a la part de fora.
La part superior té altres esberles, que surten també a l'exterior de les roques i totes són accessibles puix es troben al mateix nivell del camí.
La llargada total és d' uns 25 m.
L'hort dels monjos
És una esberla de roca que als pocs metres es va tancant, situada en l'Hort dels Monjos, damunt el camí de Sant Llorenç, abans d'assolir l'última bancada de La Mola.
Muronell
Cal prendre el corriol que des de la bassa de la Mata baixa cap al collet de la Sabatera, tot vorejant el turó del Muronell pel costat de ponent; es creua primer una carbonera i s'arriba a una cruïlla (vora hi ha l'Avenc Local) on baixarem cap a l'esquerra tot resseguint la carena del Muronell avall durant uns 10 minuts fins arribar a uns cingles amagats al costat N; un pilonet de pedres ens adreçarà cap a la cova a una vintena de metres a la nostra esquerra.
Es troba entre la Mata i el Pujol a cinc minuts del camí de sagrament que va de la Mata a Mura.
Xec
És prop de la font del Cargol.
Fumada de Puigdoure
És prop del camí, abans d'arribar a Matarrodona.


Capa Blanca
La cova d’en Capa blanca és un dels llocs emblemàtics de l’època en la que els bandolers “manaven” a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Eren els segles XVI i XVII, un temps en el que parlar del massís era parlar de violència. Els desplaçaments dels habitants de la zona (uns cinc milers) suposaven un risc molt gran per l’alt percentatge de possibilitats de ser víctimes de l’assalt dels bandolers.
Els registres públics conserven les evidències de molts fets delictius, especialment en el tram del camí ral entre La Barata i el coll del Correu.
Una de les herències indirectes més greus d’aquella època va ser la immensa destrucció de boscos ordenada per diversos virreis, com García de Toledo, amb la fi de destruir els amagatalls dels delinqüents.
També han quedat moltes llegendes. Una de les més destacades és la d’en Capa blanca, del qual, en canvi, no s’ha trobat encara cap prova històrica de la seva existència real. Fins i tot, podria tractar-se de diversos lladregots que portaven el mateix color de capa.
La tradició oral dels pobles de Vacarisses i Rellinars assegura que el Capa blanca era un mosso de Manresa, Paradoxalment s'hauria convertit en bandolers després de patir ell mateix un robatori. Hi han dos possibles motius que expliquen el seu sobrenom:
(1)- perquè sempre anava vestit amb una capa blanca que havia robat a un capità del miquelets.
(2)- perquè col·locava aquesta capa blanca al terra i obligava a les seves víctimes a deixar-hi els diners i objectes, mentre els amenaçava amb un pedrenyal.
En Capa blanca era un gran coneixedor de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Per això podia amagar-se fàcilment. La llegenda explica que havia instal·lat un giny per poder accedir a una cova enlairada en una escletxa.
La recerca de la mítica cova d’en Capa blanca va ser intensa a principis del segle XX. Algunes de les principals expedicions van quedar registrades en els butlletins del Centre Excursionista de Terrassa.
El 14 de gener del 1919 ja van provar de trobar-la diversos membres del CET, que comencen per explicar com fins aquell moment es creia que la cavitat era “la del Puigdoure”. Ells indiquen que la cova “es troba al bell mig d’un espadat a prop del camí ral de Manresa” i afegeixen que “resulta del tot impossible pujar-hi, segurament més endavant amb bon material s’intentarà fer-ho”.
L’any 1924 escriuen sobre la cova un nou grup d’excursionistes i especifiquen que “es troba en la canal de la Calsina, en la qual s’admira també l’anomenat Convent”.
El 13 de maig del 1928 una altra colla va intentar l’accés “per la part superior” després d’haver-ho provat feia uns dies per la part de baix. El resultat va ser negatiu “per manca de corda prou llarga ja que s’ha de salvar un espadat d’uns 80 metres”.
L’any 1935 els autors de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt generen confusió però acaben dient que: “a mig aire de l’espadat del Paller de Tot l’Any, amb un preparat enginy, sols conegut per ell, es despenjava el conegut bandoler de la Capa Blanca”.
Aquests documents van fixar finalment la cova d’en Capa blanca en una esquerda de la vessant esquerra del Paller de Tot l’Any, la que cau sobre la canal de la Calsina.
Altres llegendes situen també el cau del bandoler a l’avenc de la Codoleda o a la cova que hi ha per sobre seu. En aquest indret s’hauria amagat el delinqüent i va resistir el setge dels seus perseguidors durant bastants dies.
Per anar fins a la cova d'en Capa blanca hi ha dues vies. Des de la part superior: seguint el camí Ral fins a trencar cap a baix per la canal de la Calsina o del Solitari. O, des de la part inferior, seguint els camins que porten a la masia de la Calsina i enfilant la canal. En els dos casos cal anar a continuació fins a la font del Solitari. Abans de baixar un petit ressalt que hi ha just abans la surgència, cal avançar a la dreta per un petit corriol. Però aquesta traça desapareix poc més enllà i es fa necessari seguir pel mig del bosc fins a la cinglera. L'escletxa de la cova d'en Capa blanca es troba sobre les runes d'una antiga construcció, que s'anomenen "Convent" i que tenen una altra història.





Fonts
- Agramunt
- Figuerota
- Guineu
- Muntada
- Cargol
- Daví
- Llosades
- Forat
- Llor
- Om
- Plàtan
- Confits
- Òbits
- Santa Agnès
- Flàvia
- Mata
- Soleia











Confits
Una balma dóna accés a la font on l'aigua que degota de la roca v a parar dins de tres piques naturals molt boniques i curioses de veure.
LOCALITZACIÓ
A una hora i poc més de la font Freda. Des d'aquí hem de seguir un camí que trobarem enfront del que baixàvem per arribar a la dita font. Als cinc minuts es bifurca. Una petita alzina i un arboç assenyalen el trencall.
Deixem el de la dreta, que duu al torrent de Font freda.
Seguim el que planeja i més enllà baixa suaument.
Sempre anem resseguint la part baixa d'una carena rocosa anomenada la Castanyera, entre Serrallonga en el camí ral a Mura i la canal Font freda.





Vies d'escalada
- Agulla del Fus
- Agulla petita de les Fogueroses
- Aresta NW del cingle dels cavalls
- El cap de mort
- Cavall Bernat
- Cova del drac
- El gegant de les fogueroses
- El mugró
- Punta sarreta
- Roca de l'esquirol









