Lloreret

(daphne laureola)

Família: TIMELEÀCIES

Nom Comú Català: Lloreret. Llorer petit

Nom Comú Castellà: Laurel pequeño

Distribució per províncies: Massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració:Comença a florir a finals d’hivern

Formes vitals:

Hàbitat: Alzinar muntanyenc i de la roureda.

Usos i propietats:  Medicinal. Tòxica.

Característiques:El lloreret (Daphne laureola) és un arbust de fins a 1 metre d’alçada d’aspecte ben característic amb totes les fulles agrupades en roseta a la part alta de troncs prims i drets, gens o només molt poc ramificats. Aquestes fulles són planes, coriàcies i persistents, obovades –és a dir amb la secció més ampla a la meitat allunyada del pecíol- d’uns 6-12 x 2-3 cm, atenuades vers el pecíol, de marge enter i lluents a l’anvers; d’aquí que se’l conegui com a lloreret. El tronc mostra a sota les cicatrius aparents de les fulles caigudes. El lloreret comença a florir a finals d’hivern. Les flors neixen en petits raïms a la base de les fulles; tenen el periant compost d’un sol verticil en forma de tub groc verdós que acaba obrint-se en 4 tèpals. El fruit és una baia negra i tòxica. El lloreret és un arbust que suporta bé l’ombra, característic de l’alzinar muntanyenc i de la roureda, que al Bages trobem sobretot als massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El lloreret (D.laureola) no manté cap parentiu proper amb el llorer, ni tampoc cap de les seves propietats; en canvi sí que comparteix el gènere Daphne amb el matapoll (D.gnidium), un arbust de les màquies i dels alzinars clars més lluminosos, i la família timeleàcies amb la bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria) de les brolles de romaní seques. [fotos Jordi Badia]