(1) Planta de l’església del monestir
(2) Secció tranversal (1)
(3) Secció transversal (2)
(4) Secció longitudinal
L'església de Sant Llorenç, presenta una gran unitat de construcció i es poden distingir bé les obres adherides, tals com el campanar de forma escalonada i fins les restes de murs més antics trobats en l'absis.
El plànol és el de la basílica de tres naus, amb un creuer assenyalat per plans més reforçats, que sostenen el cimbori sobre trompes de la forma usual catalana. El creuer és quasi al centre del temple, com en les esglésies del segon període bizantí.
La nau central junt a la porta, amida 4,25 metres d’ample i junt al toral de l’absis, 4 metres. Estudiades les convergències de les naus laterals, la de l'esquerra (entrant) ran el frontis, acusa 2,42 metres i l’extrem oposat, 2,17 metres. És difícil de creure, veient aquestes diferències en subtilesa constructives. És mes clara l’explicació, pels errors en el replanteig i en la construcció. (1)
El cimbori es troba excepcionalment al centre de la construcció. Era comú, durant el segle XI, fer les esglésies solament d’una vintena de metres de llarg, com aquesta de Sant Llorenç.
L'església està construïda amb pedra de la mateixa muntanya, una part d’arenosa roja eocènica i l’altre de petits carreus rústicament desbastats. En tot l'edifici no hi ha més que la llinda del portal major que es distingeix per les seves dimensions. (2)
La volta està formada per rosques de reble, l’espessor de les quals,relacionada amb la dels murs de les naus, és d’un a dos; la cúpula és vuitavada regular amb marcada tendència esfèrica.
Les voltes de les col·laterals són semicirculars, sense arcs torals, a excepció de sota la cúpula.
Els dos pilars que aguanten les arcades són rectangulars, com en les basíliques antigues.
En la finestra absidal, hi són combinades dovelles d’arenosa roja amb altres de calcària. En l’absis hi ha quatre nínxols iguals, sense cap en el centre, com en altres esglésies romàniques coetànies. (3)
La porta exterior és molt senzilla i presenta, en les cartel•les, els senyals d’una porxada o nàrtex que la soplujava.
La planta sembla, segons Elies Rogent, una reducció a una meitat de l’església de Sant Cugat del Vallès, però cal advertir que l’actual església de Sant Cugat és segurament posterior a la que descrivim. Aquesta construcció pertany a l’art perfecte amb què fou aixecada l’església de la Col•legiata de Cardona i sembla reflex d’aquella escola. (4)
Totes aquestes obres tenen les voltes de canó semicirculars reforçades generalment per mitjà d’arcs torals; totes són obres ben acurades que assenyalen el segle XI avançat. Representen una reproducció occidental de les basíliques que es construïen a l’Orient en els segles V i VI.
Segons Rogent, hi ha indicis a Sant Llorenç de les pintures policromes, que solien omplir els absis i les naus d’aquelles construccions.
També es conserven, en els claustres o pas del migdia del Monestir,uns sarcòfags adossats a les parets de l’església, amb unes inscripcions.
El plànol és el de la basílica de tres naus, amb un creuer assenyalat per plans més reforçats, que sostenen el cimbori sobre trompes de la forma usual catalana. El creuer és quasi al centre del temple, com en les esglésies del segon període bizantí.
La nau central junt a la porta, amida 4,25 metres d’ample i junt al toral de l’absis, 4 metres. Estudiades les convergències de les naus laterals, la de l'esquerra (entrant) ran el frontis, acusa 2,42 metres i l’extrem oposat, 2,17 metres. És difícil de creure, veient aquestes diferències en subtilesa constructives. És mes clara l’explicació, pels errors en el replanteig i en la construcció. (1)
El cimbori es troba excepcionalment al centre de la construcció. Era comú, durant el segle XI, fer les esglésies solament d’una vintena de metres de llarg, com aquesta de Sant Llorenç.
L'església està construïda amb pedra de la mateixa muntanya, una part d’arenosa roja eocènica i l’altre de petits carreus rústicament desbastats. En tot l'edifici no hi ha més que la llinda del portal major que es distingeix per les seves dimensions. (2)
La volta està formada per rosques de reble, l’espessor de les quals,relacionada amb la dels murs de les naus, és d’un a dos; la cúpula és vuitavada regular amb marcada tendència esfèrica.
Les voltes de les col·laterals són semicirculars, sense arcs torals, a excepció de sota la cúpula.
Els dos pilars que aguanten les arcades són rectangulars, com en les basíliques antigues.
En la finestra absidal, hi són combinades dovelles d’arenosa roja amb altres de calcària. En l’absis hi ha quatre nínxols iguals, sense cap en el centre, com en altres esglésies romàniques coetànies. (3)
La porta exterior és molt senzilla i presenta, en les cartel•les, els senyals d’una porxada o nàrtex que la soplujava.
La planta sembla, segons Elies Rogent, una reducció a una meitat de l’església de Sant Cugat del Vallès, però cal advertir que l’actual església de Sant Cugat és segurament posterior a la que descrivim. Aquesta construcció pertany a l’art perfecte amb què fou aixecada l’església de la Col•legiata de Cardona i sembla reflex d’aquella escola. (4)
Totes aquestes obres tenen les voltes de canó semicirculars reforçades generalment per mitjà d’arcs torals; totes són obres ben acurades que assenyalen el segle XI avançat. Representen una reproducció occidental de les basíliques que es construïen a l’Orient en els segles V i VI.
Segons Rogent, hi ha indicis a Sant Llorenç de les pintures policromes, que solien omplir els absis i les naus d’aquelles construccions.
També es conserven, en els claustres o pas del migdia del Monestir,uns sarcòfags adossats a les parets de l’església, amb unes inscripcions.