|
La vegetació característica
del parc natural és l'alzinar, que per sobre dels 800 metres
s'enriqueix amb espècies pròpies de llocs humits,
com la moixera, el boix i el roure - que forma alguns boscos molt
interessants -, mentre que en altituds inferiors es barreja amb
pins i arbusts mediterranis, com el bruc i l'arboç.
La base dels massìs es troba
ocupada per pinedes de pi blanc, que a les zones més obagues
és substituït sovint pel pi roigi la pinassa.
A les canals més obagues apareixen
clapes ocupades per avellaners on s'arreceren plantes pròpies
de la regió centreuropea, que constitueixen els reductes
més meridionals de la seva distribució.
Als roqueters i a les cingleres creixen
diverses plantes de gran interès, típiques de llocs
secs i amb poc sòl.
|
