El Monestir de Sant Llorenç del Munt és situat al cim culminant del conjunt de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, en l’indret anomenat la Mola, a 1.105 metres sobre el nivell del mar.

El sistema muntanyenc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac pertany a la Serralada pre-litoral i constitueix un dels límits de la comarca del Vallès Occidental, tanca la depressió central del Vallès pel seu cantó occidental i forma un conjunt muntanyenc fortament caracteritzat per la seva forma peculiar i pel fet d'estar aïllat de la serralada, entre les valls del Ripoll i del Llobregat, la conca del Calders i la depressió del Vallès, i és un dels elements característics del paisatge en tota la comarca.

En general des del punt de vista geomorfològic es pot dir que "Sant Llorenç del Munt és un relleu modelat sobre una de les masses de conglomerats eocènics que s'adossen en les voreres de la Depressió Central. Aquestes roques estan formades per palets de riu de tamanys variats". Aquesta roca, conglomerada, que forma el conjunt de la muntanya I'anomenat pinyolenc, amb el qual fou construït el conjunt d'edificis. El modelat de la muntanya forma cingles arrodonits, totalment desproveïts de vegetació, que es concentra en les valls i els pocs indrets on I'acumulació de terres permet que creixin els pins i les alzines, arbres que, juntament amb la roca nua, defineixen el paisatge de Sant Llorenç tant semblant, morfològicament, amb el del proper massís de Montserrat.