De l'Església Cristiana fóreu màrtir excel·lent: Oh, Llorenç vestit de grana, Qui del Munt vetlleu la plana, beneïu-nos llargament! De la ibèrica nissaga, Jove tany esponerós, tantost nat ja us afalaga L'Esperit que habita en vós. Floríreu amb nova ufana bell plançó de flor roent... Oh, Llorenç vestit de grana, Qui del Munt vetlleu la plana, beneïu-nos llargament! Ple d'ardenta coratgia cap a Roma alçau el vol: L'Esperit de Déu que es guia -inspirant allà on vol-, dolçament jaquir us mana vostra terra i vostra gent... L'Apostòlic que es refia de la vostra lleialtat, de Diaca us conferia la honrada dignitat; el tresor us encomana a l'Església pertanyent... Oh, les ànsies del martiri! Sixt segon és en presó, i és vostra ànima en deliri per haver el guasardó de la plana sobirana la que es guanya amb el turment ... Del martiri havent certesa -que us la dóna el Papa Sixt- vostra mà s'obrí amb llarguesa als pobrets de Jesucrist. De l'Esglèsia Romana salven ells l'or i l'argent... Ni turment ni raons belles Poden tòrcer un cor de sant: Vostra carn a les graelles lentament va crepitant; Més constància cristiana No coneix defalliment ... És el Munt l'antic psalteri amb què el temps us ha lloat; la muntanya i l'asceteri són veïns de Montserrat, la Madona sobirana lectifica son servent... Monestir antic de dies, massa el temps anà passant; vingé el jorn que no senties veus de monjos salmejant, emmudia la campana suspirant d'enyorament... Mes el temple de l'altura, El vell temple abacial de romànica etructura conservat, així com cal, resta joia catalana, santuari permanent... Protegiu en tota via, Oh, gran màrtir Sant Llorenç, La gent de la rodalia d'aqueix bell paratge extens. Qui pregant se us encomana, qui us visita reverent; Oh, Llorenç vestit de grana, Qui del Munt vetlleu la plana, beneïu-nos llargament! V/ Ora pro nobis, beate Laurenti R/ Ut digni efficiamur promissionibus Christi OREMUS: Da nobis, quaesumus, omnipotens Deus, vitiorum nostrorum flammas extinguere qui beato Laurentio tribusisti tormentorum suorum incendia superare. Per Chistium Dominum nostrum. Amen.

PETIT RETAULE DE SANT LLORENÇ, DIACA I MÀRTIR

A la ciutat d’Osca, a l’Aragó, en el segle II, cap a l’any 210 de la nostra era, nasqué un infant en el si d’una família cristiana. Li posaren Llorenç

Al redós dels seus bons pares, Llorenç va ser educat en l’amor a Déu i als germans. Eren temps de persecució, especialment a Roma. La capital de l’Imperi. Jesús ja ho havia anunciat als seus deixebles:

                “COM M’HAN PERSEGUIT A MI, TAMBÉ US PERSEGUIRAN A VOSALTRES. NO TINGUEU POR DELS QUI MATEN EL COS, PERÒ NO PODEN MATAR L’ÀNIMA“

I fou així que de jove, Sant Llorenç deixà la seva casa i se n’anà cap a Roma, amb el desig d’ajudar els seus germans.

El Papa Sixte II el nomenà diaca de l’Església romana. Entre altres serveis, els diaques s’encarregaven de distribuir les almoines de la comunitat cristiana entre els pobres i menesterosos.

Per aquella època, l’emperador Valerià, com els seus antecessors Neró i Calígula, perseguien aferrissadament els cristians.

El Papa Sixte, ja ancià, fou detingut amb els altres i conduït a la presó.

En assabentar-se’n Llorenç corregué al seu encontre i li digué:

                "On aneu, pare, sense el vostre fill? Fins ara mai no havíeu ofert el Sant Sacrifici sense el vostre diaca. És que desconfieu de la fe del vostre servent o penseu que no sóc prou valent per acompanyar-vos en aquesta hora?.  Em voleu deixar sol i desemparat?

                "Fill meu: encara no ha arribat la teva hora, respongué el Papa. Ben aviat em seguiràs. Continua fent el teu servei generós distribuint entre els pobres i necessitats els béns de l’Església. Que Déu et beneeixi.”

Llorenç complí l’’encàrrec del Papa. Va socórrer tots els que va poder i que estaven amagats en coves per por dels soldats romans; ajudà els malalts i repartí entre els necessitats tot el que se li havia confiat.

Mentrestant, els soldats que havien sentit la conversa entre el diaca Llorenç i Sixte, ho digueren a l’emperador. Cruel i avariciós, manà que Llorenç fos detingut immediatament.

Portaren Llorenç a la presència de l’Emperador i aquest li digué:

              “M’han dit que se t’han confiat les riqueses de l’Església. Si vols continuar vivint, me les has de lliurar  tot seguit"

               “Cèsar, m’has de donar tres dies i algunes carretes per poder portar-te-les" respongué Llorenç