Català   -   Castellano
RESERVES 93.743.54.54 / 629.50.30.40 93.743.54.54 / 629.50.30.40 Localització Localització Contactar Contactar
 
Aquesta plana està dedicada als meus millors amics i clients que tinc, "Els Cunyats", però molt especialment, al nostre amic que malauradament, ja no és entre nosaltres Francesc Soriano, que tant va fer per la publicació d’aquest magnífic CD juntament amb el Sr. Joan Llobet.

Et trobarem a faltar Francesc.


(Adiantum capillus-veneris )

Familia: Polypodiaceae

Nom popular: capil·lera, falzia vera, falguerola, adiant, fauzia, falsija, folguerola
Descripció:

Falguera molt característica que té els pecíols i els raquis molt prims de color negre. Generalment fa entre 20 i 50 cm d'alçada. Les fulles són primes, estan molt dividides i les pínnules tenen forma de ventall amb molts nervis i amb el marge lobulat. Són de color verd grogós.
Els esporangis estan situats a la part superior amb el marge doblegat. Els sorus són linears.

Hàbitat:

Herba perenne (hemicriptòfit) de roques, coves i pous, més o menys ombrívols i que són humitejats per aigua que precipita carbonat càlcic. Adiantion, on sovint és dominant.
Fa espores d'abril a octubre.

Morfologia general:

És una falguera gràcil de 10 a 40 cm d'alçada. Té un rizoma curt i reptant, amb abundants esquames estretes i marrons. Fa una roseta basal de frondes.

Morfologia vegetativa:

Les frondes, de 10-60 cm, són 2 o 3 cops pinnades, i d'ovades a ovato-lanceolades. El pecíol, fins de 25 cm de longitud, és negre, lluent, fi i té esquames basals. La làmina és verd brillant i de textura prima, delicada i glabra. El raquis, igual que el pecíol, és negre i lluent.
Les pínnules, de (0,5)1-3 cm d'amplada, són flabel·lades, cuneades i obtusament palmatífides.

Morfologia floral:

Els esporangis es disposen en dos línies paral·leles a la vora frontal de les pínnules. Estan protegits a la part interna d'un pseudoindusi membranós, que correspon al marge revolut de la làmina. És més o menys oblong i delimita sorus linears. És isospòrica i fa espores tetraèdriques.

X


(Polystichum stifeum)

Família: ASPIDIACEAE

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració: Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Encletxes de llocs ombrívols i humits.

Característiques:

Aquesta és una falguera de grans dimensions (en el nostre context mediterrani), amb les fulles que poden arribar a fer prop d'un metre de llarg. El pecíol està cobert d'escames marrons. Les pinnes estan dividides en pínnules clarament diferenciades, i asimètriques a la base.

Es diferencia de Polystichum aculeatum perquè aquesta té les pínnules que no estan clarament separades unes de les veïnes, perquè es connecten per la base. Aquesta espècie viu amagada entre grans blocs de pedra o a les escletxes de les roques, sempre a indrets on no arriba directa la llum del sol. La trobarem fructificada des de finals de la primavera fins l'estiu.

X


Nom comú català: Falzia roja.

Nom comú castellà: Culantrillo menudo. Hoja mosaica. Polítrico.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Cosmopolita i subcosmopolita.

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Encletxes de roques i parets ombrejades. A torrents i barrancs.

Característiques:

Falguereta típica de les escletxes i de les marjades humides. El limbe està completament dividit en petites pinnes arrodonides. Hi ha altres espècies de falgueres semblants amb les que es pot confondre, especialment amb Asplenium azomanes, aquest darrer és molt més gran i lluent. Hi ha diverses subspècies descrites molt difícils de diferenciar.

X


Família: ASPLENIACEAE

Nom comú català: Falguereta de cingle.

Nom comú castellà: Culantrillo blanco menor.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Fissures i replanells de penyals calcaris.

Característiques:

Falaguera no molt gran, de pecíol castany en la part basal. La làmina és de color verd clar, amb el contorn lanceolat i de 2-3 vegades dividida.

Aquestos segments en que es divideix, estan lobulats i tenen el marge dentat. A la part del revers, s’observen els sorus disposats prop del nervi mitjà. Aquesta falaguera es diferència de A. foreziense en que les làmines són més de cinc vegades més llargues que amples, mentre que al cas de A. foreziense són més curtes.

També és pròxim a A. majoricum, però aquest últim no té les fulles dividides varies vegades.

X


Família: ASPLENIACEAE

Nom comú català: Falguereta de cingle.

Nom comú castellà: Culantrillo blanco menor.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Fissures i replanells de penyals calcaris.

Característiques:

Falaguera no molt gran, de pecíol castany en la part basal. La làmina és de color verd clar, amb el contorn lanceolat i de 2-3 vegades dividida. Aquestos segments en que es divideix, estan lobulats i tenen el marge dentat. A la part del revers, s’observen els sorus disposats prop del nervi mitjà. Aquesta falaguera es diferència de A. foreziense en que les làmines són més de cinc vegades més llargues que amples, mentre que al cas de A. foreziense són més curtes. També és pròxim a A. majoricum, però aquest últim no té les fulles dividides varies vegades.

X


Família: ASPLENIACEAE

Nom comú català: Falzia blanca.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Roques i parets.

Característiques:

Petita falguera amb frondes de fins a 15 cm de longitud, coriàcies. Pecíol d’igual longitud que la làmina. Fulla de contorn triangular, erecta (1-2 pinnada). Pinnes alternes i pínnules romboïdals, ambdues peciolades. Sorus linears o més llargs que amplis amb indusi linear de marge

X


(Adiantum capillus-veneris)

Familia: Polypodiaceae

Nom popular: capil·lera, falzia vera, falguerola, adiant, fauzia, falsija, folguerola

Descripció:

Falguera molt característica que té els pecíols i els raquis molt prims de color negre. Generalment fa entre 20 i 50 cm d'alçada. Les fulles són primes, estan molt dividides i les pínnules tenen forma de ventall amb molts nervis i amb el marge lobulat. Són de color verd grogós.

Els esporangis estan situats a la part superior amb el marge doblegat. Els sorus són linears.

Hàbitat:

Herba perenne (hemicriptòfit) de roques, coves i pous, més o menys ombrívols i que són humitejats per aigua que precipita carbonat càlcic. Adiantion, on sovint és dominant.
Fa espores d'abril a octubre.

Morfologia general:

És una falguera gràcil de 10 a 40 cm d'alçada. Té un rizoma curt i reptant, amb abundants esquames estretes i marrons. Fa una roseta basal de frondes.

Morfologia vegetativa:

Les frondes, de 10-60 cm, són 2 o 3 cops pinnades, i d'ovades a ovato-lanceolades. El pecíol, fins de 25 cm de longitud, és negre, lluent, fi i té esquames basals. La làmina és verd brillant i de textura prima, delicada i glabra. El raquis, igual que el pecíol, és negre i lluent.

Les pínnules, de (0,5)1-3 cm d'amplada, són flabel·lades, cuneades i obtusament palmatífides.

Morfologia floral:

Els esporangis es disposen en dos línies paral·leles a la vora frontal de les pínnules. Estan protegits a la part interna d'un pseudoindusi membranós, que correspon al marge revolut de la làmina. És més o menys oblong i delimita sorus linears. És isospòrica i fa espores tetraèdriques.

X


Família: POLYPODIACEAE

Nom comú català: Polipodi.

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitat: Roques i murs de materials àcids en llocs ombrejats. També podem trobar-lo com epifit sobre altres plantes.

Característiques:

Falaguera de rizoma reptant amb escates d’uns 3-6 mm. Les frondes són de grandària mitjana (5-30 x 3-8 cm), contorn lanceolat i dividides en segments estrets que decreixen lentament en l’àpex. Esporangis amb anells de color castany rogenc i disposats en dos línies paral•leles en cada part del nervi central.

X


Família: TAXACEAE

Nom comú català: Teix.

Nom comú castellà: Tejo. Tejón.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Març. Abril.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Encletxes de roques, barrancs, replans.

Usos i propietats: Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tòxica.

Característiques:

El teix és un arbre que pot arribar als quinze metres d'alçada. A Mallorca, però, és rar poder veure teixos arboris, sovint són petits arbusts molt ramificats per l'acció de les cabres. Les fulles són lineals i cobreixen densament les branques. Les flors són unisexuals i es disposen en arbres diferents, trobarem arbres mascles i arbres femelles. Les llavors tenen una coberta carnosa de color vermell que sembla un fruit. Aquesta espècie representa una relíquia d'un passat amb un clima més humit i fred que l'actual. Floreix a la primavera.

X


Família: PINACEAE

Nom comú català: Pi blanc.

Nom comú castellà: Pino carrasco. Pino de Alepo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Zones forestals.

Usos i propietats: Afrodisíaca. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tincions.

Característiques:

Té l'escorça blanquinosa a diferencia de Pinus pinea que la té vermellosa, i les fulles curtes i estretes (fins a un mil·límetre) en comparació a les altres espècies de pins que podem trobar plantats arreu. Hi ha exemplars amb totes les branques i fulles dirigides cap a dalt (com un xiprer de cementiri) que es considera un endemisme de Balears (var. ceciliae).

X


Família: CUPRESSACEAE

Nom comú català: Ginebre. Ginebre mascle.

Nom comú castellà: Enebro.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Nanofaneròfit. Perennifoli.

Hàbitat: Clarianes d'alzinars, carrascars, pinedes o rouredes i matollars aclarits.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Perfumeria.

Característiques: Arbret dioic de 1-6 m d'alçada. Les fulles són aciculars, punxents i llargament atenuades; són d'un color glaucescent i presenten una banda blanca a l'anvers (a diferència de J. oxycedrus, que en té dues). Els peus masculins presenten les inflorescències en forma de cons axil·lars, compostes per esquames peltades disposades en espiral. Els peus femenins també presenten cons axil·lars, formats en aquest cas per nombroses esquames. La fructificació és el gàlbul, fals fruit format per les mateixes esquames que es tornen carnoses. És globós, de color verd el primer any i negre a la maduritat (triga 2-3 anys en madurar). Es distingeix de la subsp. alpina per la seva major alçada, port erecte i fulles patents de 10-25 x 1-1.5 mm.

X


Família: CUPRESSACEAE

Nom comú català: Càdec. Ginebre. Ginebró.

Nom comú castellà: Cada. Enebro.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Abril. Maig.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Alzinars, pinedes i garrigues.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tòxica.

Característiques: Fa unes fulles punxents amb forma d'agulla, verticil·lades en grups de tres i que tenen dues línies blanques al anvers. Les branques joves normalment pengen donant a la planta un aspecte "despentinat". Si pelem els gàlbuls amb l'ungla podrem sentir l'aroma característica del ginebró.

X


Família: CUPRESSACEAE

Nom comú català: Savina. Sivina.

Nom comú castellà: Sabina.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Època de floració: Febrer. Març.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Arenals i dunes litorals. Pinars sobre terres arenoses. Ocasionalment sobre substractes rocosos.

Usos i propietats: Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Característiques: La savina és un arbre que té les fulles amb forma d'escata que se superposen unes a sobre de les altres, generalment disposades en quatre files. Els fruits o gàlbuls tenen forma esfèrica, tenen una coberta una mica carnosa. La forma del gàlbul, a més de la mida general de la planta i la seva forma, permet de diferenciar la savina del xiprer, que és un altre arbre amb fulles en forma d'escata, en aquest cas el gàlbul té forma de petita pinya. Aquesta subespècie viu sobre substrats arenosos on poden formar savinars compactes amb exemplars de gran mida, sovint vivint juntament amb pins. Es diferencia de l'altra subespècie per la mida dels gàlbuls. També les podem trobar sobre substrats rocosos, a llocs amb poca terra, llavors els individus solen ser més petits.

X


Família: RANUNCULACEAE

Nom comú català: Marxívol. Peloni borda.

Nom comú castellà: Pie de grifo.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Desembre.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Totes les serres d'una alçada des de 300 fins a 1400 metres.

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: Herba perenne que pot arribar a tenir mig metre d'alçada. Creix a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Alguns autors la consideren una raça particular de l'illa. Presenta unes característiques fulles dividides en folíols en disposició irregularment palmada, són de consistència coriàcia. Forma unes flors amb sèpals que tenen forma de pètals que tenen un marge de color vermellós. És una planta pròpia dels marges i clarianes de l'alzinar de muntanya. Floreix a l'hivern o principi de primavera. Helleborus lividus es diferencia fàcilment perquè les fulles tenen només tres folíols de forma ovalada i l'anvers de les fulles sovint és de color púrpura.

X


Família: RANUNCULACEAE

Nom comú català: Gesamí bord. Herba de llagues o de Job. Ridorta. Santjuaní. Vidauba. Vidriella.

Nom comú castellà: Gata rabiosa. Hierba muermera. Vidriera.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-septentrional

Època de floració: Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Faneròfit.

Hàbitat: Bardisses, murs i a boscos aclarits, també zones dunars.

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: Aquesta és una liana molt característica del nostres sistemes forestals i les bardisses, floreix a l'estiu i les flors obren els quatre pètals blancs. Es diferencia de Clematis cirrhosa per l'època de floració i perquè les fulles estan formades per folíols sencers en lloc de dentats o lobulats com en l'altre espècie.

X
PÀGINES
1
-
2
-
3
-
4
-
5
-
6
-
7
Ens trobaràs a Facebook Twitter Google+ Instagram
producció: DRAC.com
X
Cada dia pugem la muntanya per atendre-us
Xavi Aznar
Xavi Aznar
Marc Vintrò
Encarregat brasa
Joan Rojas
Cuina
Ester Nájera
Sala
Ferran Bernadí
Ferran Bernadí
Laura Bernadí
Laura Bernadí
Oriol Bernadí
Sala
Estela Aguado
Estela Aguado
Manolo Marmol
Manolo Marmol
X
Aquesta web utilitza galetes tècniques pròpies, i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris. Algunes funcionalitats d'aquesta web podrien no estar disponibles sense aquestes galetes. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. X