RESERVES 93.743.54.54 / 629.50.30.40 93.743.54.54 / 629.50.30.40 Localització Localització Contactar Contactar
 
Aquesta plana està dedicada als meus millors amics i clients que tinc, "Els Cunyats", però molt especialment, al nostre amic que malauradament, ja no és entre nosaltres Francesc Soriano, que tant va fer per la publicació d’aquest magnífic CD juntament amb el Sr. Joan Llobet.

Et trobarem a faltar Francesc.


(Adiantum capillus-veneris )

Familia: Polypodiaceae

Nom popular: capil·lera, falzia vera, falguerola, adiant, fauzia, falsija, folguerola
Descripció:

Falguera molt característica que té els pecíols i els raquis molt prims de color negre. Generalment fa entre 20 i 50 cm d'alçada. Les fulles són primes, estan molt dividides i les pínnules tenen forma de ventall amb molts nervis i amb el marge lobulat. Són de color verd grogós.
Els esporangis estan situats a la part superior amb el marge doblegat. Els sorus són linears.

Hàbitat:

Herba perenne (hemicriptòfit) de roques, coves i pous, més o menys ombrívols i que són humitejats per aigua que precipita carbonat càlcic. Adiantion, on sovint és dominant.
Fa espores d'abril a octubre.

Morfologia general:

És una falguera gràcil de 10 a 40 cm d'alçada. Té un rizoma curt i reptant, amb abundants esquames estretes i marrons. Fa una roseta basal de frondes.

Morfologia vegetativa:

Les frondes, de 10-60 cm, són 2 o 3 cops pinnades, i d'ovades a ovato-lanceolades. El pecíol, fins de 25 cm de longitud, és negre, lluent, fi i té esquames basals. La làmina és verd brillant i de textura prima, delicada i glabra. El raquis, igual que el pecíol, és negre i lluent.
Les pínnules, de (0,5)1-3 cm d'amplada, són flabel·lades, cuneades i obtusament palmatífides.

Morfologia floral:

Els esporangis es disposen en dos línies paral·leles a la vora frontal de les pínnules. Estan protegits a la part interna d'un pseudoindusi membranós, que correspon al marge revolut de la làmina. És més o menys oblong i delimita sorus linears. És isospòrica i fa espores tetraèdriques.

X


(Polystichum stifeum)

Família: ASPIDIACEAE

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració: Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Encletxes de llocs ombrívols i humits.

Característiques:

Aquesta és una falguera de grans dimensions (en el nostre context mediterrani), amb les fulles que poden arribar a fer prop d'un metre de llarg. El pecíol està cobert d'escames marrons. Les pinnes estan dividides en pínnules clarament diferenciades, i asimètriques a la base.

Es diferencia de Polystichum aculeatum perquè aquesta té les pínnules que no estan clarament separades unes de les veïnes, perquè es connecten per la base. Aquesta espècie viu amagada entre grans blocs de pedra o a les escletxes de les roques, sempre a indrets on no arriba directa la llum del sol. La trobarem fructificada des de finals de la primavera fins l'estiu.

X


Nom comú català: Falzia roja.

Nom comú castellà: Culantrillo menudo. Hoja mosaica. Polítrico.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Cosmopolita i subcosmopolita.

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Encletxes de roques i parets ombrejades. A torrents i barrancs.

Característiques:

Falguereta típica de les escletxes i de les marjades humides. El limbe està completament dividit en petites pinnes arrodonides. Hi ha altres espècies de falgueres semblants amb les que es pot confondre, especialment amb Asplenium azomanes, aquest darrer és molt més gran i lluent. Hi ha diverses subspècies descrites molt difícils de diferenciar.

X


Família: ASPLENIACEAE

Nom comú català: Falguereta de cingle.

Nom comú castellà: Culantrillo blanco menor.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Fissures i replanells de penyals calcaris.

Característiques:

Falaguera no molt gran, de pecíol castany en la part basal. La làmina és de color verd clar, amb el contorn lanceolat i de 2-3 vegades dividida.

Aquestos segments en que es divideix, estan lobulats i tenen el marge dentat. A la part del revers, s’observen els sorus disposats prop del nervi mitjà. Aquesta falaguera es diferència de A. foreziense en que les làmines són més de cinc vegades més llargues que amples, mentre que al cas de A. foreziense són més curtes.

També és pròxim a A. majoricum, però aquest últim no té les fulles dividides varies vegades.

X


Família: ASPLENIACEAE

Nom comú català: Falguereta de cingle.

Nom comú castellà: Culantrillo blanco menor.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Fissures i replanells de penyals calcaris.

Característiques:

Falaguera no molt gran, de pecíol castany en la part basal. La làmina és de color verd clar, amb el contorn lanceolat i de 2-3 vegades dividida. Aquestos segments en que es divideix, estan lobulats i tenen el marge dentat. A la part del revers, s’observen els sorus disposats prop del nervi mitjà. Aquesta falaguera es diferència de A. foreziense en que les làmines són més de cinc vegades més llargues que amples, mentre que al cas de A. foreziense són més curtes. També és pròxim a A. majoricum, però aquest últim no té les fulles dividides varies vegades.

X


Família: ASPLENIACEAE

Nom comú català: Falzia blanca.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Roques i parets.

Característiques:

Petita falguera amb frondes de fins a 15 cm de longitud, coriàcies. Pecíol d’igual longitud que la làmina. Fulla de contorn triangular, erecta (1-2 pinnada). Pinnes alternes i pínnules romboïdals, ambdues peciolades. Sorus linears o més llargs que amplis amb indusi linear de marge

X


(Adiantum capillus-veneris)

Familia: Polypodiaceae

Nom popular: capil·lera, falzia vera, falguerola, adiant, fauzia, falsija, folguerola

Descripció:

Falguera molt característica que té els pecíols i els raquis molt prims de color negre. Generalment fa entre 20 i 50 cm d'alçada. Les fulles són primes, estan molt dividides i les pínnules tenen forma de ventall amb molts nervis i amb el marge lobulat. Són de color verd grogós.

Els esporangis estan situats a la part superior amb el marge doblegat. Els sorus són linears.

Hàbitat:

Herba perenne (hemicriptòfit) de roques, coves i pous, més o menys ombrívols i que són humitejats per aigua que precipita carbonat càlcic. Adiantion, on sovint és dominant.
Fa espores d'abril a octubre.

Morfologia general:

És una falguera gràcil de 10 a 40 cm d'alçada. Té un rizoma curt i reptant, amb abundants esquames estretes i marrons. Fa una roseta basal de frondes.

Morfologia vegetativa:

Les frondes, de 10-60 cm, són 2 o 3 cops pinnades, i d'ovades a ovato-lanceolades. El pecíol, fins de 25 cm de longitud, és negre, lluent, fi i té esquames basals. La làmina és verd brillant i de textura prima, delicada i glabra. El raquis, igual que el pecíol, és negre i lluent.

Les pínnules, de (0,5)1-3 cm d'amplada, són flabel·lades, cuneades i obtusament palmatífides.

Morfologia floral:

Els esporangis es disposen en dos línies paral·leles a la vora frontal de les pínnules. Estan protegits a la part interna d'un pseudoindusi membranós, que correspon al marge revolut de la làmina. És més o menys oblong i delimita sorus linears. És isospòrica i fa espores tetraèdriques.

X


Família: POLYPODIACEAE

Nom comú català: Polipodi.

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitat: Roques i murs de materials àcids en llocs ombrejats. També podem trobar-lo com epifit sobre altres plantes.

Característiques:

Falaguera de rizoma reptant amb escates d’uns 3-6 mm. Les frondes són de grandària mitjana (5-30 x 3-8 cm), contorn lanceolat i dividides en segments estrets que decreixen lentament en l’àpex. Esporangis amb anells de color castany rogenc i disposats en dos línies paral•leles en cada part del nervi central.

X


Família: TAXACEAE

Nom comú català: Teix.

Nom comú castellà: Tejo. Tejón.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Març. Abril.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Encletxes de roques, barrancs, replans.

Usos i propietats: Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tòxica.

Característiques:

El teix és un arbre que pot arribar als quinze metres d'alçada. A Mallorca, però, és rar poder veure teixos arboris, sovint són petits arbusts molt ramificats per l'acció de les cabres. Les fulles són lineals i cobreixen densament les branques. Les flors són unisexuals i es disposen en arbres diferents, trobarem arbres mascles i arbres femelles. Les llavors tenen una coberta carnosa de color vermell que sembla un fruit. Aquesta espècie representa una relíquia d'un passat amb un clima més humit i fred que l'actual. Floreix a la primavera.

X


Família: PINACEAE

Nom comú català: Pi blanc.

Nom comú castellà: Pino carrasco. Pino de Alepo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Zones forestals.

Usos i propietats: Afrodisíaca. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tincions.

Característiques:

Té l'escorça blanquinosa a diferencia de Pinus pinea que la té vermellosa, i les fulles curtes i estretes (fins a un mil·límetre) en comparació a les altres espècies de pins que podem trobar plantats arreu. Hi ha exemplars amb totes les branques i fulles dirigides cap a dalt (com un xiprer de cementiri) que es considera un endemisme de Balears (var. ceciliae).

X


Família: CUPRESSACEAE

Nom comú català: Ginebre. Ginebre mascle.

Nom comú castellà: Enebro.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Nanofaneròfit. Perennifoli.

Hàbitat: Clarianes d'alzinars, carrascars, pinedes o rouredes i matollars aclarits.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Perfumeria.

Característiques: Arbret dioic de 1-6 m d'alçada. Les fulles són aciculars, punxents i llargament atenuades; són d'un color glaucescent i presenten una banda blanca a l'anvers (a diferència de J. oxycedrus, que en té dues). Els peus masculins presenten les inflorescències en forma de cons axil·lars, compostes per esquames peltades disposades en espiral. Els peus femenins també presenten cons axil·lars, formats en aquest cas per nombroses esquames. La fructificació és el gàlbul, fals fruit format per les mateixes esquames que es tornen carnoses. És globós, de color verd el primer any i negre a la maduritat (triga 2-3 anys en madurar). Es distingeix de la subsp. alpina per la seva major alçada, port erecte i fulles patents de 10-25 x 1-1.5 mm.

X


Família: CUPRESSACEAE

Nom comú català: Càdec. Ginebre. Ginebró.

Nom comú castellà: Cada. Enebro.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Abril. Maig.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Alzinars, pinedes i garrigues.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tòxica.

Característiques: Fa unes fulles punxents amb forma d'agulla, verticil·lades en grups de tres i que tenen dues línies blanques al anvers. Les branques joves normalment pengen donant a la planta un aspecte "despentinat". Si pelem els gàlbuls amb l'ungla podrem sentir l'aroma característica del ginebró.

X


Família: CUPRESSACEAE

Nom comú català: Savina. Sivina.

Nom comú castellà: Sabina.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Època de floració: Febrer. Març.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Arenals i dunes litorals. Pinars sobre terres arenoses. Ocasionalment sobre substractes rocosos.

Usos i propietats: Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Característiques: La savina és un arbre que té les fulles amb forma d'escata que se superposen unes a sobre de les altres, generalment disposades en quatre files. Els fruits o gàlbuls tenen forma esfèrica, tenen una coberta una mica carnosa. La forma del gàlbul, a més de la mida general de la planta i la seva forma, permet de diferenciar la savina del xiprer, que és un altre arbre amb fulles en forma d'escata, en aquest cas el gàlbul té forma de petita pinya. Aquesta subespècie viu sobre substrats arenosos on poden formar savinars compactes amb exemplars de gran mida, sovint vivint juntament amb pins. Es diferencia de l'altra subespècie per la mida dels gàlbuls. També les podem trobar sobre substrats rocosos, a llocs amb poca terra, llavors els individus solen ser més petits.

X


Família: RANUNCULACEAE

Nom comú català: Marxívol. Peloni borda.

Nom comú castellà: Pie de grifo.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Desembre.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Totes les serres d'una alçada des de 300 fins a 1400 metres.

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: Herba perenne que pot arribar a tenir mig metre d'alçada. Creix a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Alguns autors la consideren una raça particular de l'illa. Presenta unes característiques fulles dividides en folíols en disposició irregularment palmada, són de consistència coriàcia. Forma unes flors amb sèpals que tenen forma de pètals que tenen un marge de color vermellós. És una planta pròpia dels marges i clarianes de l'alzinar de muntanya. Floreix a l'hivern o principi de primavera. Helleborus lividus es diferencia fàcilment perquè les fulles tenen només tres folíols de forma ovalada i l'anvers de les fulles sovint és de color púrpura.

X


Família: RANUNCULACEAE

Nom comú català: Gesamí bord. Herba de llagues o de Job. Ridorta. Santjuaní. Vidauba. Vidriella.

Nom comú castellà: Gata rabiosa. Hierba muermera. Vidriera.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-septentrional

Època de floració: Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Faneròfit.

Hàbitat: Bardisses, murs i a boscos aclarits, també zones dunars.

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: Aquesta és una liana molt característica del nostres sistemes forestals i les bardisses, floreix a l'estiu i les flors obren els quatre pètals blancs. Es diferencia de Clematis cirrhosa per l'època de floració i perquè les fulles estan formades per folíols sencers en lloc de dentats o lobulats com en l'altre espècie.

X


Família: RANUNCULACEAE

Nom comú català: Banyetes. Banyets. Conillets de jardí. Esperó de cavaller. Palometes.

Nom comú castellà: Espuela de caballero. Espuela de galán.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Cultivada com a ornamental a jardins. A vegades naturalitzada

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: Herba cultivada com ornamental i que sovint es naturalitza a prop dels jardins. Té flors blaves, però també blanques o roses. Són flors amb un llarg esperó. Les fulles tenen contorn arrodonit i estan dividides en lòbuls molt estrets, quasi lineals. Floreix a la primavera.

X


Família: RANUNCULACEAE

Nom comú català: Herba fetgera.

Nom comú castellà: Hierba de la Trinidad. Hierba del hígado.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Es troba al sotabosc d'una gran varietat de boscos (fagedes, alzinars, rouredes, pinedes...), o bé en indrets desforestats ombrívols.

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: Herba rizomatosa i acaule. Les fulles són coriàcies, llargament peciolades, cordades a la base i trilobades; el revers sovint és vermellós i l'anvers tacat de blanc. Les flors són solitàries i es disposen al final de llargs peduncles (5-15 cm). El perigoni está format per un nombre variable de peces petaloides, generalment 6-7; també tenen una coloració variable, normalment són violacis o blaus, però també poden ser rosats o blancs. El fruit és un poliaqueni.

X


Família: RANUNCULACEAE

Nom comú català: Aguilera. Aquilègia. Corniol.

Nom comú castellà: Aguileña. Campanillas.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberianes de gran àrea

Època de floració: Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Vorades de boscos més o menys humits, llocs frescals, etc.

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: El més peculiar és la seva flor: el periant està format per dos verticils. El més extern està compost de cinc segments petaloides, caducs i pubescents. El més intern està constituït per cinc peces nectaríferes que acaben en un esperó ganxut de 15-22 mm, i que s'alternen amb les peces del verticil extern.

X


Família: RANUNCULACEAE

Nom comú català: Api bord. Botó d´or. Queixals de diable. Ranuncle bulbós.

Nom comú castellà: Hierba velluda. Joyel de agua.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Camps no cultivats, torrenteres, llocs amb sòl humit.

Característiques: Ranunculus caracteritzat per tenir la base bulbiforme, de vegades amb les arrels també engruixades. Les fulles tenen tres grans lòbuls, el central peciolat. Les flors són grans fins a 3,5 cm de diàmetre. El diferenciarem de Ranunculus sardous perquè és bastant més gran, la planta en general i la flor en particular. Floreix a la primavera.

X


Família: RAFFLESIACEAE

Nom comú català: Filosa. Frare d'estepa vermell. Magraneta. Margalida.

Nom comú castellà: Hipocístide rojo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitat: Matollars on parasita les estepes.

Característiques: Plantes perennes paràsits d’espècies del gènere Cistus. Quan floreix surt a l’exterior amb forma d’un tall molt carnós recobert de fulles o bràctees de color vermell a la part superior. Es diferència de l’espècie hypocistis perquè aquest darrer té les peces florals i el fruit de color groc i no blanc.

X


Família: Crassulàcies

Nom comú català: Bàlsam, Fabària

Nom comú castellà: Fabaria, Hierba callera, Hierba de callos
Distribució general (Fitogeografia): Lateeurosiberiana

Època de floració: Agost, Setembre

Formes vitals: Hemicriptòfit

Hàbitat: Codines, vorades de bosc, etc.

Característiques: Plantes perennes paràsits d’espècies del gènere Cistus. Quan floreix surt a l’exterior amb forma d’un tall molt carnós recobert de fulles o bràctees de color vermell a la part superior. Es diferència de l’espècie hypocistis perquè aquest darrer té les peces florals i el fruit de color groc i no blanc.

X


Família: Crassulàcies

Nom comú català: Bàlsam, arròs de paret

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Murs, roques i penyals

Característiques: A les fissures de les pedres i de les parets seques és troba aquesta petita planta de fulles grisenques, carnoses i cobertes de pèls, que forma una mena de petita catifa o gespa. És una planta perenne, al contrari d'altres Sedum petits com Sedum rubens i Sedum caespitosum. Floreix al final de la primavera, forma flors blanques amb estries roses amb forma d'estrella. Sedum album també pot tenir un certa semblança però la diferenciarem perquè aquesta espècie no té pèls.

X


Família: Crassulàcies

Nom comú català: Arròs. Arròs de pardal. Crespinell. Crespinella. Pinyons de rata.

Nom comú castellà: Arroz de moro. Hierba puntera. Uña de gato.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Teulades, murs, encletxes de roques.

Característiques: Aquesta espècie viu a llocs amb molt poca terra, sovint el trobarem a les teulades i parets seques i entre les escletxes de les roques. Té les bases de les tiges una mica lignificades, les fulles són carnoses i agudes. Les flors són de color groc, es formen a la part de dalt d'una tija fèrtil, que està coberta per menys densitat de fulles que la resta de la planta. La inflorescència s'obri en vàries branques, com si fossin radis. Es diferència de les altres espècies del gènere per la seva major mida. De Sedum album, per les fulles agudes en lloc d'obtuses, i de Sedum dasyphyllum per no tenir pèls. Floreix al final de la primavera i principi d'estiu. Les plantes de les Pitiüses han estat reconegudes com Var. dianium , perquè les fulles són marcadament més grans que les de les formes normal de l'espècie.

X


Família: Crassulàcies

Nom comú català: Crespinell groc.

Nom comú castellà: Pampajarito. Uñas de gato.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Època de floració: Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Replans de roca, murs, prats secs, llocs pedregosos, etc.

Usos i propietats: Medicinal.

Característiques: Herba laxament cespitosa amb tiges estèrils curtes i tiges floríferes més llargues. Les fulles són gruixudes i de secció el·líptica, ± imbrincades en les branques estèrils. Les flors es troben en cimes terminals. Els 5 sèpals són lliures i estan prolongats a la base en un esperó. Els 5 pètals són patents i d'un color groc brillant. El fruit és un conjunt de fol·licles gibosos.

X


Família: Crassulàcies

Nom comú català: Crespinell blanc.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Pradells de sòls poc profunds.

Usos i propietats:

Característiques: A sobre de sòls esquelètics de les Illes Pitiüses podem trobar aquesta herba de soca una mica llenyosa i petites fulles carnoses d'àpex arrodonit que cobreixen totes les tiges. Aquesta planta forma rizomes sota terra, així que pren un aspecte cespitós. Les flors són blanques, formades per cinc pètals que s'obren com una estrella. El diferenciarem de Sedum dasyphyllum, perquè aquest es pubescens i Sedum album no té pels. Sedum sediforme, per la seva banda, és molt més gran i té les fulles molt agudes i les seves flors són grogues. Les altres espècies del gènere a les Balears són anuals.

X


Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Nom comú català: Corona de la Reina

Nom comú castellà:
Creix únicament a les fissures dels conglomerats de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, d'on és endèmica

Distribució per províncies: Barcelona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia):

Època de floració:

Formes vitals:

Hàbitat:

Usos i propietats:

Característiques: La corona de reina (Saxifraga callosa ssp.catalaunica) creix únicament a les fissures dels conglomerats de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, d'on és endèmica. Forma rosetes o corones de fulles espatulades, no tan llargues com les de la corona de rei (S. longifolia) característica de les parets de roca calcària del Prepirineu. Aquestes fulles, per mitjà de porus situats als marges, excreten l'excés de carbonat càlcic que acaba per dipositar-se en minúsculs cristallets. Cadascuna de les rosetes treu només una gran inflorescència durant la seva vida; esgotada després de florir i fructificar, la corona de fulles s'asseca i mor.

X


Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Nom comú català: Saxífraga granulosa. Trenca-rocs.

Nom comú castellà: Saxifraga blanca. Saxifraga de la piedras.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Pastures moderadament humides, roquissers ombrejats, clarianes de boscos frescals, etc.

Usos i propietats: Medicinal.

Característiques: Herba perenne generalment isolada, de tija simple o poc ramificada. La majoria de les fulles són basals, suculentes, llargament peciolades, orbicular-reniformes i crenades amb 7-13 lòbuls arrodonits. Les inflorescències són cimes terminals laxes. Les flors són pentàmeres. El fruit és una càpsula globosa.

X


Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Nom comú català: Saxífraga de tres dits.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Comunitat terofítiques a sobre de sòls prims. Parets seques.

Usos i propietats:

Característiques: Petita planta de cicle anual, té una roseta de petites fulles a la base i una tija erecta que porta les flors que no fa més d'uns pocs centímetres. Les fulles són una mica carnoses, però el que millor les caracteritza són els lòbuls apicals en forma de petits dits (per això el seu nom de tridactylites). Les flors són petites però ben vistoses, amb cinc pètals blancs en forma d'estrella. Viu sempre a sobre de pedres, a llocs humits i ombrívols, acompanyada d'altres herbes de petita mida (Erophila verna , per ex.). Aquest és l'únic representant del gènere Saxifraga a Mallorca i Menorca, a les Pitiüses també s'hi troba l'endemisme Saxifraga corsica ssp. cossoniana . Floreix just al començament de la primavera.

X


Família: SAXIFRAGACEAE

Nom comú català: Herba del nord.

Nom comú castellà: Bálsamo.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Maig. Juny.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Fissures de roca de zones ombrívoles.

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: Herba perenne i viscosa, que forma coixinets de fulles d'aspecte pulvinular. Les fulles basals són glabres, ± coriàcies i dividides en 7-11 lòbuls (el central normalment trífid); les fulles caulinars són molt escasses i petites. La inflorescència és una panícula de 10-15 flors. Els pétals són blancs i solen estar ± imbrincats. El fruit és una cápsula bilocular. Es molt similar a la subsp. paniculata (Pau) Mateo et M.B. Crespo, i existeixen moltes formes de transició entre ambdues difícils de classificar. Es separen per què la subsp. cuneata té unes fulles de contorn circular (no flabelat com a l'altra subespécie) i generalment amb més de 7 segments.

X


Família: ROSACEAE

Nom comú català: Batzer. Esbarzerola. Romaguera de rostoll. Romegueró.

Nom comú castellà: Parrilla. Zarceta de los rastrojos. zarza macho. Zarza terreña.
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Faneròfit.

Hàbitat: Vores de torrents, llocs humits i llindars de cultius.

Característiques: Planta amb tiges arquejades, plenes d’agullons vermellencs poc corbats i desiguals. Les fulles tenen 3 folíols, els bassals pràcticament sèssils i el terminal peciolat, a vegades trilobulat. Els pètals estan arrugats i són de color blanc. El fruit és una drupa de color negre blavós. La principal diferència amb R. ulmifolius és que els folíols, d’aquesta darrera espècie, són de color verd per l’anvers i tomentós-blanc pel revers (a R. caesius són de color verd per ambdues cares).

Observacions: D’aquesta espècie s’han descrit moltes formes i varietats en funció de l’habitat que colonitza.

X


Família: ROSACEAE

Nom comú català: Batzer. Esbarzerola. Romaguera de rostoll. Romegueró.

Nom comú castellà: Parrilla. Zarceta de los rastrojos. zarza macho. Zarza terreña.
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Faneròfit.

Hàbitat: Vores de torrents, llocs humits i llindars de cultius.

Usos i propietats:

Característiques: Planta amb tiges arquejades, plenes d’agullons vermellencs poc corbats i desiguals. Les fulles tenen 3 folíols, els bassals pràcticament sèssils i el terminal peciolat, a vegades trilobulat. Els pètals estan arrugats i són de color blanc. El fruit és una drupa de color negre blavós. La principal diferència amb R. ulmifolius és que els folíols, d’aquesta darrera espècie, són de color verd per l’anvers i tomentós-blanc pel revers (a R. caesius són de color verd per ambdues cares).

X


Famìlia: ROSACEAE

Nom comú català: Abarta. Abatzer. Albarzer. Esbarcer. Morera. Morera salvatge. Morillera. Romeguer. Romiguera.

Nom comú castellà: Zarza.
Distribució per províncies: Alicante. Barcelona. Castellón. Gerona. Islas Baleares. Lérida. Tarragona. Valencia.

Distribució per illes: Cabrera. Ibiza. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Faneròfit. Semicaducifoli.

Hàbitat: Forma bardisses a marges de camins, vora les parets seques i dins torrents.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques: Els esbarzers fan tiges (turons), que creixen molt ràpidament esteses pel terra, plenes d'agullons i amb fulles amb tres o cinc folíols. És molt freqüent arreu, sobretot a sòls humits, pot arribar a formar bardisses impenetrables. Per diferenciar-lo de Rubus caesius hem d'observar que la fulla és blanquinosa pel revers i les flors són rosades (a vegades blanquinoses), perquè aquesta altre espècie té les fulles verdes pels dos costats, i les flors són blanques. Floreix a l'Abril i Maig.

X


Família: ROSACEAE

Nom comú català: Gavarrera. Gavarrera canina. Roser caní. Roser gavarrer.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Faneròfit. Caducifoli.

Hàbitat: Marges i bardisses.

Usos i propietats: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria.

Característiques: Arbust robust de fins 6 m d’alt. Tiges cobertes per agullons corbats cap a vall. Les fulles tenen 5-7 folíols i no desprenen olor. Les flors són grans de color blanc o rosat. Els sèpals estan dirigits cap a fora i avall, i cauen abans de que maduri la úrnula. La úrnula és esfèrica o el•lipsoidal de color vermell obscur. Es diferència de Rosa sempervirens pels estils lliures en lloc de soldats en columna.

X


Família: ROSACEAE

Nom comú català: Pimpinella.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Alacant. Castelló. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Fisures de roques calcàries.

Usos i propietats:

Característiques: Planta lleument lignificada a la base, amb roseta foliar laxa i restes de fulles seques cobrint el rizoma. Les fulles estan dividides en uns 7-15 folíols suborbiculars, regularment dentats i espaiats al llarg del raquis. Les tiges floríferes presenten fulles molt més petites que les basals; els fruits presenten les cares reticulat-rugoses.

X


Família: ROSACEAE

Nom comú català: Fraguera. fraulera. Fraurera. Madoixera. Maduixera. Marioges. Mariotxes.

Nom comú castellà: Amarrugi. Amaruégano. Belétano. Chordón. Fraga. Fraguera. Fresal. Fresal silvestre. Fresera. Magoria. Martoll. Martual. Martuello. Matruel. Mayueta. Meruéndano. Metra. Morterol.
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Horts.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques:

X


Família: ROSACEAE

Nom comú català: Moixera. Pomera borda.

Nom comú castellà: Mochera. Mojera. Mostajo. Mostellar. Peral del monte. Serbal morisco.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Maig. Juny.

Formes vitals: Caducifoli. Macrofaneròfit.

Hàbitat: Penjat dels penyals de la Serra de Tramuntana.

Usos i propietats:

Característiques: Sorbus aria és un arbre que pot arribar als quinze metres d'alçada quan viu a llocs molt favorables. A Mallorca mai es fa tan gran, més aviat sol tenir un port arbustiu més que arbori; el trobarem sempre a les escletxes de les parets rocoses ombrívoles de la Serra de Tramuntana. Es tracta d'un vestigi d'un bosc de caducifolis que va ocupar la serra en el passat i que ara ha desaparegut, substituït pels boscos mediterranis perennifolis. Sorbus aria té unes fulles bastant grans (fins a 12 cm) amb el marge dentat i el revers blanquinós. Fa unes inflorescències vistoses, amb moltes flors blanques reunides en una falsa umbel·la. Floreix al final de la primavera.

X


Família: ROSACEAE

Nom comú català: Arbre de roca. Bec de gall. Bellumera. Borrinyoles. Cireretes de pastor. Corner. Mallenguera. Pomerola.

Nom comú castellà: Amelanchero. Bellomera. Carrasquilla. Cornera. Cornijillo. Criñolera. Curroné. Durillo agrio. Escallonera. Grijolera. Guillomo. Hierba del riñón. Malanguera. Sena. Villomo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Ibèrica)

Època de floració: Abril. Maig.

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitat: Penjat dels penyals de la Serra de Tramuntana.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris.

Característiques: Arbust o petit arbre caducifoli, de fulles finament serrades a la part superior del marge. Inflorescències de 2-10 flors de color blanc, amb pètals allargats. La mida de tota la planta i la manca d’espines la diferencia de Prunus spinosa.

X


Família: ROSACEAE

Nom comú català: Arç blanc. Cirerer de pastor. Espinalb. Espinaler. Garguller.

Nom comú castellà: Espino albar.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Caducifoli. Macrofaneròfit.

Hàbitat: Bardisses dels torrents i a llocs humits. Zones forestals.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Usos simbòlics.

Característiques: Arbust espinós, amb fulles que cauen a l'hivern, les fulles estan molt dividides. Les flors blanques estan reunides en una falsa umbel·la (corimbe). Els fruits maduren a la tardor, quan perd les fulles, són d'un color vermell viu. Floreix al principi de la primavera.

X


Família: ROSACEAE

Nom comú català: Aranyó. Aranyoner. Arc negre. Escanyagats. Pruneller. Prunyoner.

Nom comú castellà: Arañón. Ciruelo silvestre. Endriño.
Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Febrer. Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Macrofaneròfit. Nanofaneròfit.

Hàbitat: Bardisses, marges i torrenteres.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques: L'aranyoner és un arbust espinós i molt ramificat, es caracteritza per les seves branques de color negrós, apareix a les bardisses i marges forestals, floreix al final de l'hivern abans del creixement de les fulles. Els fruits, els aranyons, són de color blau molt fosc.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Aliaga. Gatosa.

Nom comú castellà: Aliaga morisca. Tojo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Illes Balears.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Gener. Febrer. Novembre. Desembre.

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitat: Garrigues i llocs oberts.

Usos i propietats:

Característiques: Arbust molt espinós, que fa flors grogues i floreix a l'hivern. A les Balears només se l'ha trobat a les Pitiüses. Es diferencia de Calicotome spinosa perquè aquesta espècie presenta fulles trifoliades mentre que Ulex parviflorus no té fulles o les té simples i molt petites. També es caracteritza perquè el calze està dividit en dues peces. Viu a les garrigues i pinars.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Ginesta sessilifòlia.

Nom comú castellà: Aliagueta fina. Rubiana redonda.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana (Submediterrània)

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Caducifoli. Nanofaneròfit.

Hàbitat: Clarianes de rouredes seques, boixedes i roquissers ombrívols, ordinàriament sobre substrat calcari.

Usos i propietats:

Característiques: Arbust caducifoli de fins a 2 m d'alçada. Les fulles són trifoliolades, les inferiors peciolades i les de les branques floríferes sèssils. La inflorescència és un raïm terminal i pauciflor. Les flors porten tres bracteoles caduques a la seva base. El calze és bilabiat i campanulat. El llegum és oblong i comprimit, de 2-4 cm de llarg.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Acàcia blanca. Acàcia de bola. Acàcia falsa. Almussafes. Càcia. Castellserà. Robínia. Ultramort.

Nom comú castellà: Acacia blanca.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Nord Americana

Època de floració: Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Cultivada com a ornamental, a vegades naturalizada.

Usos i propietats:

Característiques: Arbre que pot arribar a fer 25 m d'alt, generalment més petit. A les illes es plantat a jardins i marges de carreteres, i viu com subespontani a molts d'indrets. És un arbre originari d'Amèrica del Nord. Té les fulles compostes amb varis parells de folíols ovalats i un de terminal; és caducifoli d'hivern. Les flors són blanques, s'agrupen en raïms densos que pengen de forma ben visible. Els fruit són llegums que tenen fins 10 cm, de color marró i amb les llavors ben marcades a les valves. Floreix al final de la primavera.

X


Família: PAPILIONÀCIES

Nom comú català: Espantallops, Esclafidors

Nom comú castellà: Espantalobos, Espantazorras, Fresnillo loco
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional (Submediterrània-Mediterrània)

Època de floració: Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Nanofaneròfit caducifoli

Hàbitat: Boscos clars, matollars, roureres aclarides

Usos i propietats: Tòxica i amargant

Característiques: L'espantallops (Colutea arborescens) és, com la coronil·la boscana i la ginesta sessilifòlia, un arbust de la família de les Papilionàcies. Les seves fulles són compostes, pinnades i amb un folíol terminal; semblants a les de la coronil·la boscana amb la qual es pot confondre quan no té fruits, tot i que les fulles de l'espantallops són més grans, tòxiques i amargants, i que sol fer-se més alt, fins als 3 o 4 metres. Però el que realment crida l'atenció de l'espantallops són els seus llegums inflats, a punt de rebentar. L'espantallops creix en rouredes aclarides, màquies i garrigues, aquí i allà, sense acostumar a fer poblacions extenses

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Herba de Sant Llorenç.

Nom comú castellà: Garbancillo de monte.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Brolles de romaní, prats secs, llocs rocosos... amb preferència pels sòls calcaris.

Usos i propietats:

Característiques: Planta perenne acaule i de rabassa lignificada. Les fulles són basals, imparipinnades, amb 10-25 parells de folíols i de 7-30 cm de llarg. Les flors formen glomèruls i són de coloració variable (blanquinosa o groguenca, parcialment verdosa o rosada).

X


Família: Fabiacées

Nom comú català: No es coneix

Nom comú castellà:
Distribució per províncies:

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració:

Formes vitals:

Hàbitat: Principalment en els Alps Francesos , Muntanyes

Usos i propietats:

Característiques: Creix principalment entre els 1400 m d'alçada

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Pèsol bord. Pèsol silvestre.

Nom comú castellà: Albejana basta.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Camps humits, boscos clars, bardisses, llocs herbosos etc.

Usos i propietats:

Característiques: Herba robusta i enfiladissa amb les tiges alades, les fulles estan dividides en dos folíols amb un circell entre els dos, el pecíol també està alat. Els folíols són bastant grans, poden tenir més d'un centímetre d'ample. Les flors estan agrupades a la part de dalt d'un peduncle, són grans en comparació a altres espècies del gènere, i de color rosa. Floreix al maig i juny.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Guixó de Tánger. Veçot.

Nom comú castellà: Almorta tangerina.
Distribució per províncies: Barcelona. Girona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Època de floració: Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Naturalitzada en marges de camins i conreus de contrades silícies.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris.

Característiques: Herba enfiladissa i robusta de tiges ramificades i alades. Les fulles són imparipinnades, amb un sol parell de folíols ovats, mucronats i paral·lelinervis; el limbe està acabat en un circell ramificat. La inflorescència és un raïm axil·lar de 1-3 flors (més rarament amb flors solitàries). La corol·la és púrpura amb venes més fosques. El llegum és marronós, glabre i presenta dues carenes a la part ventral.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Abriüll. Adragull. Adruls. Balomaga. Bornaga. Cadells. Dent de bou. Gatunha. Ugons.

Nom comú castellà: Abreojos. Balomaca. Gatillas. Gatuña. Goldarran. Grumuaca. Hierba toro. Pie de asno. Uña de gato.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Herbassars, llocs alterats i voreres de camins.

Usos i propietats: Medicinal.

Característiques: Petit arbust espinós de les vores dels camins i herbassars. Les flors són de color rosa i les fulles trifoliades amb el marge dentat, que la fan molt fàcil d'identificar. La subspècie antiquorum té les flors generalment més curtes de 15 mm i una llegum amb una sola llavor; la subspècie típica té les flors més grans i la llegum amb més de dues llavors, però hi ha formes de trànsit entre ambdues. Floreix al final de la primavera i a l'estiu.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Gavó rotundifoli

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Sant Llorenç del Munt i voltans del massis

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia):

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat:

Usos i propietats:

Característiques:

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Gavó rotundifoli

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Sant Llorenç del Munt i voltans del massis

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia):

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat:

Usos i propietats:

Característiques:

X


Família: FABACEAS

Nom comú català:

Nom comú castellà:
Distribució per províncies:

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia):

Època de floració: Abril. Maig. Juny.

Formes vitals:

Hàbitat:

Usos i propietats:

Característiques:

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Cabrulla. Herba bruna. Herba cabruna. Trèvol pudent.

Nom comú castellà: Hierba cabrera. Hierba cabruna. Hierba gitana. Hiperuelo. Trébol bastardo. Trébol del mal olor.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Garrigues i vores de camps i camins.

Usos i propietats: Aromàtica.

Característiques: Segurament és tracta d'una de les lleguminoses més fàcils de reconèixer. Per un costat per les seves flors blaves, d'altre per l'olor inconfusible de la planta (ensumar un folíol entre els dits) a betum, per aquest motiu el seu nom. La mida de la planta és relativament gran: s'aixeca un metre més o menys de terra. És molt freqüent als marges de camins i carreteres i als camps. Floreix al final de la primavera.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Ferratge bord. Forratge bord. Tréfola. Trèvol blanc. Trevolet de prat.

Nom comú castellà: Trébol blanco. Trébol rastrero.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Formentera. Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Pradells, fonts, costats de rierols, etc.

Usos i propietats:

Característiques: Herba perenne, ramificada des de la base, estolonífera i de tiges postrades (fins 60 cm) que poden arrelar als nusos. Les fulles són trifoliades amb els folíols obovats dentats sovint tacats de blanc o negre. Les inflorescències són glomèruls de flors blanques pedunculades, les flors fecundades queden pèndules. Trifolium nigrescens, també de flors blanques i taques als folíols, és anual en lloc de perenne.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Fenc bord, trèvol.

Nom comú castellà: Pie de liebre mayor, trébol.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Boscos caducifòlis o pinedes fresques de muntanya sobre substrat silici.

Usos i propietats:

Característiques: Planta perenne, de tija erecta i poc ramificada, acabada en una inflorescència en glomèrul llargament cilíndric-ovoide (2-3 vegades mes llarga que ampla) i no embolicat per les fulles. Les flors són d’un rosa purpuri molt intens i cridaner.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Capsoti. Corona de Crist. Herba de capsigrany. Trifoli estrellat.

Nom comú castellà: Trébol estrellado.
Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Erms, voreres de camps i camins.

Usos i propietats:

Característiques: Aquesta espècie és fàcil de reconèixer quan està fructificada, perquè el calze s'obra i dona una imatge d'una estrella de cinc puntes; els calzes solen prendre colors vermellosos. Floreix durant la primavera.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Forratge bord. Herba de la desfeta. Magretes. Trefle. Trèvol de prat. Trèvol roig.

Nom comú castellà: Hierba de las cataratas. Meriguell. Tefla. Trébol común. Trébol de los prados. Trébol rojo. Trébol violeta.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Jonqueres i prats humits.

Usos i propietats:

Característiques: Planta perenne de tiges ascendents (fins 110 cm) i fulles trifoliades amb els folíols de 50 x 30 mm. Inflorescències en glomèruls de flors rosades, grans fins a 16 mm, amb el calze pelut. Les inflorescències estan assegudes, tenen un involucre format per l’estípula. Les estípules són ovades-lanceolades, i membranàcies amb un apèndix terminal amb forma de cua.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Botja peluda. Guixola. Trèvol pelut.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Camèfit. Nanofaneròfit.

Hàbitat: Garrigues, pujols i vores de camps.

Usos i propietats:

Característiques: Aquest arbust està cobert d'una pilositat sedosa, també es caracteritza per tenir els cinc folíols de les fulles asseguts, semblant a cinc fulles juntes sobre la tija. Les flors són blanquinoses i molt més grans que les de Dorycnium pentaphyllum, del qual també es diferencia perquè la seva pilositat està patent i visible en lloc de tenir-la aplicada.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Vulnerària.

Nom comú castellà: Vulneraria.
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Hemicriptòfit. Teròfit.

Hàbitat: Pastures mesòfiles o meso-xeròfiles, però també als llocs rocosos.

Usos i propietats:

Característiques: Herba pilosa de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal molt més gran que els altres. Es distingeix d'altres subespècies per tenir un calze de 10-13 x 2-4 mm i unes flors grogues (amb la carena vermellosa).

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Vulnerària.

Nom comú castellà: Vulneraria.
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Hemicriptòfit. Teròfit.

Hàbitat: Pastures mesòfiles o meso-xeròfiles, però també als llocs rocosos.

Usos i propietats:

Característiques: Herba pilosa de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal molt més gran que els altres. Es distingeix d'altres subespècies per tenir un calze de 10-13 x 2-4 mm i unes flors grogues (amb la carena vermellosa).

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Carolina de bosc. Coroneta. Coronil·la boscana. Senet bord.

Nom comú castellà: Aliagueto. Coletúa de algunos. Coletuy. Coroneta.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana (Submediterrània)

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitat: Sobretot en clarianes de rouredes, pinedes o boscos mixtos, però també fondals humits, roquissers, vorades, etc.

Usos i propietats: Medicinal.

Característiques: Arbust de tiges solcades i flexuoses. Les fulles són imparipinnades i tenen 2-4 parells de folíols, d'un verd fosc a l'anvers i glaucescents al revers. Les flors es presenten en grups de 2-4. El calze és campanulat i bilabiat. L'ungla dels pètals és molt més llarga que el calze. El llegum està dividit en 7-10 segments oblongo-linears poc marcats.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Desferracavalls. Ferradura. Herba del ferro.

Nom comú castellà: Herraduras. Hierba de la herradura. Quebrantaherraduras.
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració: Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Camèfit. Hemicriptòfit.

Hàbitat: Prats secs, llocs rocosos i brolles sobre sòl calcari.

Usos i propietats:

Característiques: Petita mata cespitosa de tiges ascendents. Les fulles són imparipinnades, amb 3-8 parells de folíols obovats. Les inflorescències són umbel·les axil·lars de 2-12 flors, sobre un peduncle molt llarg. El fruit és un llegum ± papilós, articulat i comprimit, amb escotadures en forma de ferradura que corresponen a les llavors.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Trepadella borda.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Pastures vivaces (seques o ± mesòfiles) i matollars i boscos aclarits. Generalment sobre substrat calcari.

Usos i propietats:

Característiques: Herba pluricaule i ascendent de fulles imparipinnades, amb 5-10 parells de folíols oblongs i apiculats, pubescents al revers i glabrescents a l'anvers. Les flors s'agrupaden en raïms densos i multiflors, sobre peduncles axil·lars molt més llargs que les fulles. El calze és campanulat, i està dividit en 5 dents més llargs que el tub. La corol·la és rosada o blanca amb venes roses. El fruit és un llegum pubescent, reticulat i amb una filera d'agullons curts.

X


Família: TIMELEÀCIES

Nom comú català: Lloreret.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: comença a florir a finals d'hivern

Formes vitals:

Hàbitat: Alzinar muntanyenc i de la roureda.

Usos i propietats:

Característiques: El lloreret (Daphne laureola) és un arbust de fins a 1 metre d'alçada d'aspecte ben característic amb totes les fulles agrupades en roseta a la part alta de troncs prims i drets, gens o només molt poc ramificats. Aquestes fulles són planes, coriàcies i persistents, obovades –és a dir amb la secció més ampla a la meitat allunyada del pecíol- d'uns 6-12 x 2-3 cm, atenuades vers el pecíol, de marge enter i lluents a l'anvers; d'aquí que se'l conegui com a lloreret. El tronc mostra a sota les cicatrius aparents de les fulles caigudes. El lloreret comença a florir a finals d'hivern. Les flors neixen en petits raïms a la base de les fulles; tenen el periant compost d'un sol verticil en forma de tub groc verdós que acaba obrint-se en 4 tèpals. El fruit és una baia negra i tòxica. El lloreret és un arbust que suporta bé l'ombra, característic de l'alzinar muntanyenc i de la roureda, que al Bages trobem sobretot als massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El lloreret (D.laureola) no manté cap parentiu proper amb el llorer, ni tampoc cap de les seves propietats; en canvi sí que comparteix el gènere Daphne amb el matapoll (D.gnidium), un arbust de les màquies i dels alzinars clars més lluminosos, i la família timeleàcies amb la bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria) de les brolles de romaní seques. [fotos Jordi Badia]

X


Família: THYMELAEACEAE

Nom comú català: Astruc. Baladre. Matapoll. Tell. Tintorell.

Nom comú castellà: Matapollo. Torvisco.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitat: Garrigues, pinars i terrens no cultivats des de ran de la mar fins a 1000 metres.

Usos i propietats:

Característiques: Aquest és un arbust amb moltes fulles totes dirigides cap amunt amb forma de punta d'espasa; potser algú podria confondre-la amb una Euphorbia, però tallant una fulla ràpidament veiem que no treu làtex blanc. Fa flors blanques al final de l'estiu i tardor. Hi ha que anar alerta amb aquesta planta perquè és irritant.

X


Família: PAPAVERACEAE

Nom comú català: Babol. Cacaraquec. Caputxí. Gaigallaret. Gall. Gallaret. Gallet. Màpola. Monges. Paparota. Quicaraquic. Roella. Rosella. Rovella. Vermelló.

Nom comú castellà: Amapola.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Comú en sembrats, voreres de camins.

Usos i propietats: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques: La rosella és l'espècie més freqüent del gènere a les illes, pot arribar a cobrir els camps del vermell escarlata de les seves flors. Floreix, però, més tard que les altres espècies. Per diferenciar-la de Papaver dubium hem de fixar-nos en els pèls rígids i erectes de la tija, Papaver dubium els té aplicats, a més el color de la flor és un vermell molt més intens, generalment amb una taca negra a la base del pètal.

X


Família: PAPAVERACEAE

Nom comú català: Celadrònia. Celidònia. Herba de les berrugues. Herba dels ulls. Herba d'orenetes.

Nom comú castellà: Celidonia mayor. Celidueña. Hierba berruguera. Hierba de las golondrinas.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Herbassars, vores de camins, murs... Sempre a llocs humits i ombrívols.

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: Herba amb fulles dividides en grans lòbuls, dos d'ells a la base. Les flors són grogues, amb quatre pètals, agrupades en una mena d'umbel·la pedunculada. Quan fructifiquen formen unes càpsules bastant llargues. Un caràcter molt important per a diferenciar aquesta espècie és que forma un làtex de color groc- taronja de propietats càustiques. Viu a herbassars frescs i humits.

X


Família: PAPAVERACEAE

Nom comú català: Fumària enfiladissa. Gallerets.

Nom comú castellà: Conejillos. Conejillos de las vallas. Gatitos. Palomilla pintada. Palomillas.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Conreus voreres de camins, etc.

Usos i propietats: Medicinal. Tòxica.

Característiques: Herba que viu enfilada a altres plantes o a les parets seques. Té fulles dividides en lòbuls més amples que la majoria de les espècies del gènere. Té flors blanques, o tenyides de rosat o vermell, més grans d'un centímetre. Es pot diferenciar de les altres espècies del gènere perquè les flors i sobretot els fruits tenen un peduncle reflexe, el fruit és ben llis, mentre que a Fumaria flabellata és rugós. Floreix durant l'hivern i la primavera.

X


Família: PAPAVERACEAE

Nom comú català: Colomina. Fumisterra. Fumusterra. Juevert.

Nom comú castellà: Fumaria. Palomina. Sangre de Cristo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Camps de conreu i voreres de camins.

Usos i propietats: Medicinal.

Característiques: Aquesta espècie del gènere Fumaria es reconeix perquè les flors tenen color vinós, els sépals són petits, i els fruits tenen l'àpex recte o una mica escotat. La podem trobar formant als camps de conreu i marges de camins juntament amb tantes altres plantes ruderals; de vegades pot arribar a ser molt abundant. Es diferencia d'altres Fumaria que poden viure als mateixos indrets per la mida dels sèpals i la forma dels fruits. Floreix des de l'hivern fins final de la primavera.

X


Família: CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Nom comú català: Eríssim. Herba de cantors.

Nom comú castellà: Erísimo oficinal. Hierba de los cantores. Hierba de San Alberto.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Camps i camins.

Usos i propietats:

Característiques: Herba dels camps i vores de camins, es coneix perquè té flors grogues, fulles bassals molt dividides però amb un gran lòbul terminal arrodonit, i els fruits estan erectes i aferrats a la tija. Hirschfeldia incana també té els fruits erectes i aplicats a la tija, però aquests fruits tenen una mena d'apèndix apical arrodonit que Sisymbrium officinale no té.

X


Família: CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Nom comú català: Ravenissa blanca.

Nom comú castellà: Oruga silvestre.
Distribució per províncies:^ Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Molt comú a camps de conreu.

Usos i propietats:

Característiques: La ravanissa blanca és una de les herbes més abundants durant la tardor i l'hivern als camps de conreu, malgrat que pot estar en flor en qualsevol època de l'any. Germina ràpidament desprès de les primeres pluges, i en poques setmanes floreix i cobreix de blanc el camps, sovint coexistint amb el llevamà (Calendula arvensis) amb les seves flors taronges. Com totes les crucíferes té quatre pètals en creu i les fulles molt retallades.

X


Família: CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Nom comú català: Erísim austral. Erísim de flor gran.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Prats secs i clarianes de matollars i de boscos mediterranis (alzinars, pinedes, rouredes...) en llocs assolellats i pedregosos.

Usos i propietats:

Característiques: Herba perenne amb tija simple o poc ramificada. Les fulles són linears i molt llargues (fins a 8 cm de longitud). Les flors estan disposades en una panícula terminal. Els sèpals són llargs (fins a 1 cm), el que fa que els pètals tinguin una ungla també llarga. El fruit és una silíqua linear. És una planta molt similar a E. gomez-campoi Polatschek, del que es diferencia per ser una planta més alta (30-60 cm), coberta per pèls naviculars i poc ramificada.

X


Família: CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Nom comú català: Àrabis. Àrabis glabra.

Nom comú castellà: Torreada.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Es fa en herbassars ombrívols i frescals, com vorades de bosc, marges de camins, pastures, etc.

Usos i propietats:

Característiques: Es distingeix d'altres espècies del gènere per que té les fulles basals dentades i pubescents i les caulinars glabres i auriculades a la base.

X


Família: CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Nom comú català: Sarronets de pastor. Taleca o bossa de pastor.

Nom comú castellà: Bolsa de pastor.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Dragonera. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit. Teròfit.

Hàbitat: Camps i camins.

Usos i propietats:

Característiques:

X


Família: RESEDACEAE

Nom comú català: Capironat. Fraret.

Nom comú castellà: Jopilo de zorra. Reseda.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Ibèrica)

Època de floració: Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Erms, camps de conreu i llocs alterats.

Usos i propietats:

Característiques: Planta anual o biennal, erecta i de fulles profundament dividides en 5-25 parells de segments desiguals i decurrents. La inflorescència és un raïm terminal allargat, de menys d'1 cm d’amplada, compost per nombroses flors de pètals blancs i profundament dividits, amb 10-12 estams més curts que aquestos. El fruit és una càpsula alçada de 4-8 mm i acabada en 4 dents.

X


Família: RESEDACEAE

Nom comú català: Bufadors. Enturió. Galda. Gandalla.

Nom comú castellà: Gualdón. Pacífica. Reseda amarilla. Sosiega-amiga.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Vores de camps, camins i llocs alterats.

Usos i propietats:

Característiques: A les Illes Balears només hi ha dues espècies de Reseda amb les flores grogues, una és Reseda lutea, l'altra Reseda luteola. Es diferencien perquè la primera té les fulles dividides mentre que la segona les té senceres i amb el marge ondulat. Reseda lutea desenvolupa una inflorescència molt llarga, fins a mig metre, plena de flors de color groc llimona que la fa visible a distancia. Colonitza marges de camins i pasteretes, més rarament els camps de cultiu. Floreix al final de l'hivern i durant la primavera, però es possible trobar-la en flors en qualsevol moment de l'any.

X


Família: CISTACEAE

Nom comú català: Estepa blanca. Estepa d´escurar. Estèpera blanca.

Nom comú castellà: Estepa blanca. Estepa fina. Estepa margalidera. Jaguarzo blanco.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitat: Pinars i matorrals sobre substractes carbonatats

Usos i propietats: Mobiliari, construcció i eines.

Característiques: L'estepa blanca té les flors roses, però les fulles són d'un verd molt clar. Només es pot confondre amb Cistus incanus, que a les Balears viu exclusivament a Menorca, però aquest últim té les fulles de color verd fosc i amb pecíol; totes les altres estepes tenen flors de color blanc.

X


Família: CISTACEAE

Nom comú català: Estepa llimonenca. Estepa negra.

Nom comú castellà: Estepa morisca. Estepa mosquera. Estepa negra. Jaguarzo negro.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitat: Garrigues obertes.

Usos i propietats: Aromàtica. Medicinal.

Característiques: L'estepa negre té les flors blanques, i les fulles de color verd fosc. És fàcil d'identificar perquè les fulles, que són molt allargades, tenen glàndules que donen un aroma característic i s'aferren entre els dits. A algunes zones amb forta pressió de pastura l'estepa negra pot arribar a ser l'arbust dominant.

X


Família: CISTACEAE

Nom comú català: Estepa ladanífera.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies:

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia):

Època de floració:

Formes vitals:

Hàbitat:

Usos i propietats: Tota la planta està impregnada d'una substància enganxosa i olorosa de la qual se n'extreu el làdan, una mena de resina emprada en medicina popular com a calmant i també en perfumeria.

Característiques: És una espècie de planta amb flors de la família de les cistàcies. És nativa de la zona occidental de la regió mediterrània i s'estén a les brolles àrides des del sud de França fins a Portugal així com al nord- oest d'Àfrica; és força abundant a les parts silíciques del sud de la península ibèrica, si bé es pot considerar força rara al conjunt dels Països Catalans. És un arbust que pot arribar fins a 1-2.5 m d'alçada. Les fulles, com les de la resta d'estepes, són perennes, sèssils o amb el pecíol molt curt, soldades a la base, lanceolades, amb el marge una mica revolut, de 3 a 10 cm de longitud i 1-2 cm d'amplada, amb l'anvers glabre de color verd fosc i el revers més pàlid, recobert amb pèls i amb un nervi central conspicu. Les flors són molt grans i vistoses, solitàries i terminals, amb un diàmetre entre 5-10 cm. Tenen 5 pètals blancs amb l'ungla de color porpra. Els pètals embolcallen els pistils i els estams, de color groc.

X


Família: CISTACEAE

Nom comú català: Ajocasapes. Botja negra. Estepa borda. Estepa borrera. Estepa negra. Estepera.

Nom comú castellà: Chocasapos. Jaguarzo morisco. Jaguarzo vaquero. Jara estepa. Jara negra. Juagarza. Tomillo blanco.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitat: Pinars i alzinars, preferentment sobre sòls descalcificats.

Usos i propietats: Medicinal.

Característiques: L’estepa borrera té fulles arrodonides, d’un verd obscur, no viscoses com passa a Cistus monspeliensis, que també té flors de color blanc. La planta sense flors es podria confondre amb C. creticus, però es diferencia bé d’aquesta al moment de la floració, dons aquesta estepa té flors roses.

X


Família: CISTACEAE

Nom comú català: Heliantem itàlic.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-septentrional

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Brolles, prats secs pedregosos i garrigues sobre substrat calcari.

Usos i propietats:

Característiques: Petita mata sufruticosa de branques procumbents. Les fulles són coriàcies, oblongo-lanceolades i concolors; el limbe presenta un indument poc dens de pèls setacis o fasciculats. La inflorescència és cimosa i està formada per 4-8 flors. El calze està constituït per cinc sèpals acrescents, tres interns més grans i amples, i dos externs més petits i estrets. La corol·la està formada per cinc pètals grocs, de 3-6 mm. El fruit és una càpsula subtrígona i pilosa, més curta que el calze.

X


Família: CISTACEAE

Nom comú català: Perdiguera.

Nom comú castellà: Perdiguera.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Matollars i pedregars de muntanya. Fissures de roques calcàries.

Usos i propietats:

Característiques: Petita mata amb fulles grises i marge revolt que viu a llocs pedregosos de la Serra de Tramuntana. Quan està en flor és fàcil d'identificar perquè es tracta d'una flor relativament gran, amb pètals que poden arribar a 1,5 cm, i de color rosa pàl·lid. No es pot confondre amb altres espècies ( Cistus albidus també té flors roses però és un arbust molt més gran). Floreix al final de la primavera.

X


Família: VIOLACEAE

Nom comú català: Viola. Viola boscana. Viola d'olor. Violeta. Violeta de la Mare de Déu.

Nom comú castellà: Violeta.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Febrer. Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Alzinars de la Serra de Tramuntana.

Usos i propietats:

Característiques: Herba perenne amb un rizoma subterrani. Té les fulles amb forma de cor amb el marge dentat. Les flors són de color violeta. Viu a llocs ombrívols de la Serra de Tramuntana. Es poc confondre amb Viola jaubertiana, endemisme de Mallorca,però es diferencia perquè la part bassal de la fulla d'aquesta darrera és molt oberta, quasi triangular, mentre que en Viola alba hi ha dues orelles ben desenvolupades i quasi tancades sobre el pecíol. Floreix des del final de l'hivern i durant la primavera.

X


Família: GUTTIFERAE

Nom comú català: Herba de Sant Joan. Herba foradada. Pericó. Tresflorina vera.

Nom comú castellà: Corazoncillo. Hierba de San Juan. Hipérico.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Voreres de camins, camps i herbassars.

Usos i propietats: Medicinal. Usos simbòlics.

Característiques: Si mirem una fulla d'aquesta planta a contrallum veurem que està coberta de petites glàndules translúcides donant la imatge de que la fulla està "perforada". Hypericum perfoliatum, que és una espècie propera que viu als mateixos hàbitats, té poques o cap d'aquestes glàndules translúcides a les fulles i aquestes són arrodonides a la base.

X


Família: MALVACEAE

Nom comú català: Malva. Vauma.

Nom comú castellà: Malva silvestre.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Holoàrtica

Hàbitat: Voreres de camps i camins. Ruderal.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques: Aquesta malva es diferencia de Lavatera cretica, que viu als mateixos hàbitats, per la calícula, que és petita i lineal enlloc de ser ampla i triangular; a més el color dels pètals és morat vermellós, mentre que Lavatera cretica els té de color liliaci clar.

X


Família: OXALIDACEAE

Nom comú català: Fel i vinagre. Flor d'Avellana. Vinagrella.

Nom comú castellà: Agrios.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Època de floració: Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitat: Camps, voreres de camins i zones humides.

Usos i propietats:

Característiques: Aquesta herba d'origen sud-africà ha colonitzat la major part dels camps de conreu de les Illes, i fins i tot se la pot trobar a dintre de les comunitats naturals. Les fulles són inconfusibles, són trifoliades amb folíols en forma de cor que es troben a sobre d'un pecíol de prop de 20 cm; també és molt característica la seva flor groga, la floració és hivernal.

X


Família: GERANIACEAE

Nom comú català: Herba de Sant Robert. Herba roberta.

Nom comú castellà: Geranio de San Roberto. Hierba de San Roberto.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. . Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Illes Balears

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals: Hemicriptòfit. Teròfit.

Hàbitat: Clarianes de boscos caducifolis humits, però també superfícies rocoses, murs, tarteres fixades, herbassars nitròfils, vores de rierols, etc.

Usos i propietats: Medicinal. Perfumeria.

Característiques: Herba robusta i piloso-glandulosa que sol tenir tonalitats vermelloses. Les fulles són palmaticompostes, amb 3 segments 1-2 pinnatipartits. Les flors s'agrupen en inflorescències cimoses. El sepàls són aristats i erectes durant la floració. Els pètals tenen una ungla més llarga que el limbe. L'esquizocarp està format per 5 mericaps solcats a l'àpex. Es diferencia de Geranium purpureum (G. robertianum subsp. purpureum) per tenir pètals de 9-13 mm, sèpals de 7-9 mm i mericarps amb 1-2 solcs transversals.

X


Família: GERANIACEAE

Nom comú català: Gerani. Gerani de fulles retallades. Rellotges.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. . Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Torrents i zones humides.

Usos i propietats:

Característiques: A prop de torrents i a llocs amb sòls humits podem trobar aquest gerani, el reconeixerem perquè té les fulles molt dividides, i amb els lòbuls molt estrets. Les flors són rosades o vermelloses sovint queden una mica amagades entre les fulles. Geranium colombinum, que també té les fulles molt dividides viu a ambients completament diferents, llocs pedregosos sobretot de la muntanya. Floreix a l'abril fins a principi de l'estiu.

X


Família: GERANIACEAE

Nom comú català: Gerani. Rellotges. Suassana.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Època de floració: Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Horts, camps i vores de camins

Usos i propietats:

Característiques: Aquest és un gerani de cicle anual bastant corrent als camps, i a les comunitats terofítiques d'arreu. Les fulles tenen un contorn arrodonit amb lòbuls no gaire profunds. Fa les floretes de color rosa, amb cada pètal profundament dividit en dos lòbuls, si no es mira amb cura sembla que té deu pètals. Aquest caràcter el diferencia fàcilment de Geranium rotundifolium que fa els pètals només una mica escotats.

X


Família: GERANIACEAE

Nom comú català: Agulles. Curripeus. Rellotges.

Nom comú castellà: Aguja de pastor. Peine de Venus.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració: Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitat: Prats terofítics a garrigues.

Usos i propietats:

Característiques: Als erms i clarianes de les garrigues és molt comú trobar aquesta espècie de geraniàcia. Es pot identificar per les seves fulles compostes amb els folíols profundament lobulats. Les fulles estan aplicades al terra formant una roseta bassal. Es diferencia d'Erodium moschatum, que també té les fulles compostes, perquè el folíols d'aquesta espècie només estan dentats enlloc de lobulats, a més aquest és de mida molt més gran.

X


Família: GERANIACEAE

Nom comú català: Geraniet de Cavanilles. Herba de la tersiana. Herba santa.

Nom comú castellà:
Distribució per províncies: Castelló. Tarragona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Ibèrica)

Època de floració: Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Encletxes de roques i penyals, sòls pedregosos i esquelètics d'alta muntanya.

Usos i propietats:

Característiques: Planta perenne, d’hàbit pulviniforme i soca molt llenyosa i engrossida. Les fulles estan dividides en nombroses segments menuts quelcom carnosos. Les flors mesuren uns 2 cm de diàmetre, amb una corol•la vistosa, que varia del blanc a un to lila clar. Els fruits tenen un cos basal de 4-5 mm, amb la grandària del bec de fins a 2 cm.

X


Família: LINACEAE

Nom comú català: Lli.

Nom comú castellà: Lino azul.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Pastures meso-xeròfiles i garrigues aclarades.

Usos i propietats:

Característiques: Planta erecta, d’uns 30-60 cm d’alçada i base un xic lignificada. Les fulles són linear-lanceolades, agudes, de 7-20 mm i disposades de manera alterna. Les flors les trobem en grups poc nombrosos al final de les tiges, amb pètals de color blavós (rares vegades blanquinosos) i relativament grans (2-3 cm), fent molt vistosa la seva floració. Les llavors les trobem dintre de càpsules subgloboses de 8-12

X


Família: LINACEAE

Nom comú català: Lli.

Nom comú castellà: Lino
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Principalment camps, pradells i garrigues.

Usos i propietats: El lli (Linum usitatissimum) s'empra com a medicinal, i és amplament conegut al món per que d'ell s'extreu oli i la tela del mateix nom, per la qual cosa és comunament conreat.

Característiques: Família amb 15 gèneres i unes 500 espècies. 2 gèneres amb espècies silvestres presents a Europa. Plantes herbàcies. - Fulles principalment alternes; de vegades oposades, simples i sentades, uni o trinerviades. - Inflorescències en panícula. - Flors hermafrodites, actinomorfes. - Calze amb 4-5 sèpals lliures. - Corol·la amb 4-5 pètals lliures o quasi. - 4-5 estams i 4-5 estaminoids. - Gineceu amb ovari súper, amb 4-5 carpels i 4-5 estils. - Fruit en càpsula loculicida.

X


Família: LINACEAE

Nom comú català: Lli.

Nom comú castellà: Lino
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Principalment camps, pradells i garrigues.

Usos i propietats: El lli (Linum usitatissimum) s'empra com a medicinal, i és amplament conegut al món per que d'ell s'extreu oli i la tela del mateix nom, per la qual cosa és comunament conreat.

Característiques: Família amb 15 gèneres i unes 500 espècies. 2 gèneres amb espècies silvestres presents a Europa. Plantes herbàcies. - Fulles principalment alternes; de vegades oposades, simples i sentades, uni o trinerviades. - Inflorescències en panícula. - Flors hermafrodites, actinomorfes. - Calze amb 4-5 sèpals lliures. - Corol·la amb 4-5 pètals lliures o quasi. - 4-5 estams i 4-5 estaminoids. - Gineceu amb ovari súper, amb 4-5 carpels i 4-5 estils. - Fruit en càpsula loculicida.

X


Família: RUTACEAE

Nom comú català: Ruda.

Nom comú castellà: Ruda.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Illes Balears.Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Brolles, erms.

Usos i propietats:

Característiques: Mata llenyosa a la seva base, fètida. Desenvolupa una tija principal erecte, que es va ramificant, i que acaba amb una inflorescència amb flors de color groc que tenen els pètals llargament ciliats. Les fulles estan molt dividides i tant la seva morfologia com el fort olor que desprenen són caràcters identificatius d’aquest gènere. Es diferencia de la subspècie chalepensis principalment per tenir les bràctees lanceolades i estretes (la subspècie típica les té ovades i més amples que el peduncle). Rutha graveolens, cultivada i subespontànea, es diferencia pel pètals denticulats, no laciniats.

X


Família: CORIARIACEAE

Nom comú català: Roldor. Tinter.

Nom comú castellà: Emborrachacabras.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Illes Balears. Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny.

Formes vitals: Nanofaneròfit. Semicaducifoli.

Hàbitat: Llits de torrents.

Usos i propietats: Medicinal. Tincions.

Característiques: Aquesta és l'única espècie de la família que viu a l'arxipèlag, i només es troba a l'illa d'Eivissa. És tracta d'un arbust bastant alt, pot sobrepassar fàcilment els dos metres. Es caracteritza per tenir fulles lanceolades disposades per parelles, la forma de les fulles recorda a la murta, però són clarament més grans i no tenen aroma; l'anvers de les fulles té tres nervis que van de la base a l'àpex i que la identifiquen amb seguretat. Les flors apareixen en raïms, són de color verdós. Els fruits també són molt característics, són carnosos, quasi negres a la maduresa, estan formats per cinc peces clarament diferenciades. Els fruits són molt tòxics. Floreix al principi de la primavera.

X


Família: POLYGALACEAE

Nom comú català: Herba blava.

Nom comú castellà: Lechera amarga. Polígala calcárea.
Variants:
Polygala alba
Polygala alpestris
Polygala estimés
Polygala amarella
Polygala apopetala
Polygala arillata
Polygala calcarea
Polygala chamaebuxus
Polygala comosa
Polygala cowellii - Tortuguero
Polygala linoides - chín-chín
Polygala lutea
Polygala major
Polygala myrtifolia
Polygala nicaeensis
Polygala paucifolia
Polygala senega - arrel Senga
Polygala serpyllifolia
Polygala tenuifolia - Yuan Zhi
Polygala vayredae
Polygala virgata
Polygala vulgaris

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberianes de gran àrea

Època de floració: Març. Abril. Maig. Juny. Juliol

Formes vitals: Caducifoli.

Hàbitat: Prats secs, clarianes de boscos eixuts, replans de roca... preferentment en indrets calcaris.

Usos i propietats: Medicinal.

Característiques: Petita mata perenne que fa dos tipus de tiges: unes estoloniformes, nues a la base, ascendents i que acaben en una roseta de fulles basals, i altres floríreres, erectes i més nombroses. Les fulles basals són estapulades o ovades, atenuades en un pecíol; les caulinars són més petites i estretes. Les inflorescències són raïms laxos i bracteats de 6-20 flors. El calze està format per 5 sèpals desiguals, els dos interns més grans, persistents al fruit i petaloides. La corol·la està formada per 3 pètals blaus soldats en un tub. Són molt aparents els 8 estams blanquinosos, que es troben units entre ells i amb la corol·la. El fruit és una càpsula comprimida amb una ala marginal.

X


Família: ANACARDIACEAE

Nom comú català: Llentiscle. Llentrisca. Mata.

Nom comú castellà: Lentisco.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Illes Balears.Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Totes les garrigues, boscs escleròfils i brolles.

Usos i propietats: Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques: La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta. A Mallorca també hi viu Pistacia terebinthus, aquesta es troba només a les parets rocoses de la Serra de Tramuntana, es diferencia perquè les fulles compostes tenen un folíol terminal (llavors tenen un número imparell de folíols), són bastant més grans i a més cauen a l'hivern.

X


Família: ANACARDIACEAE

Nom comú català: Arbre del pi. Cornicabra. Garrofer bord. Llampuga. Noguereta.

Nom comú castellà: Cornicabra. Terebinto.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Època de floració: Maig. Juny.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Escletxes de roques de la muntanya de la Serra de Tramuntana.

Usos i propietats: Aromàtica.

Característiques: Arbust que viu penjat a les escletxes de les parets rocoses de la Serra de Tramuntana, es tracta d'un caducifoli d'hivern, cosa que el diferencia notablement del llentiscle, d'altre banda també el diferenciarem per les fulles bastant més grans i perquè tenen un folíol terminal (imparipinnades), en lloc de estar tots per parells (paripinnades).

X


Família: AQUIFOLIACEAE

Nom comú català: Arbre de mal fruit. Arbre de visc. Coscoll de vesc. Grèvol.

Nom comú castellà: Acebo.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Època de floració: Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitat: Encletxes fresques de les roques orientades al nord dels cims més alts de la Serra de Tramuntana.

Usos i propietats: Medicinal. Mobiliari, construcció i eines. Tòxica.

Característiques: Aquest arbust viu només a zones ombrívoles de la part alta de la muntanya mallorquina. Aquesta espècie és més pròpia de clima una mica més humit i fred que el nostre. Es coneix perquè té unes fulles escleròfiles, una mica més grans que les de l'alzina, i sovint amb petites espines en el marge. Als boscos continentals les fulles d'aquesta espècie estan profundament ondulades, a Mallorca aquest caràcter no s'aprecia i a més és molt poc espinosa, per aquest motiu altre temps va ser considerada com una espècie endèmica ( Ilex balearica ). Les flors són blanques i petites, però és molt més característic el fruit, que és una baia vermella, que a molt de països s'utilitza per adornar les cases per Nadal. Floreix al final de la primavera. En perill

X


Família: PAPILIONÀCIES

Nom comú català: Veça

Nom comú castellà: Garrobilla. Veza.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Bardisses i vorades de boscos caducifolis, i dins els mateixos boscos.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques: Herba enfiladissa que presenta un rizoma estolonífer ramificat. Les fulles són paripinnades, amb 3-9 parells de folíols ovats i mucronats. Les inflorescències són raïms pedunculats i axil·lars, cadascun amb 2-6 flors. El calze està dividit en 5 sèpals desiguals. La corol·la és d'un color rosa violaci. El fruit és un llegum negre, comprimit i pedunculat.

X


Família: PAPILIONÀCIES

Nom comú català: Veça

Nom comú castellà: Garrobilla. Veza.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Bardisses i vorades de boscos caducifolis, i dins els mateixos boscos.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques: Herba enfiladissa que presenta un rizoma estolonífer ramificat. Les fulles són paripinnades, amb 3-9 parells de folíols ovats i mucronats. Les inflorescències són raïms pedunculats i axil·lars, cadascun amb 2-6 flors. El calze està dividit en 5 sèpals desiguals. La corol·la és d'un color rosa violaci. El fruit és un llegum negre, comprimit i pedunculat.

X


Família: LEGUMINOSAE

Nom comú català: Ginesta sessilifòlia.

Nom comú castellà: Aliagueta fina. Rubiana redonda.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes:

Distribució general (Fitogeografia): Eurosiberiana (Submediterrània)

Època de floració: Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals: Caducifoli. Nanofaneròfit.

Hàbitat: Clarianes de rouredes seques, boixedes i roquissers ombrívols, ordinàriament sobre substrat calcari.

Usos i propietats:

Característiques: Arbust caducifoli de fins a 2 m d'alçada. Les fulles són trifoliolades, les inferiors peciolades i les de les branques floríferes sèssils. La inflorescència és un raïm terminal i pauciflor. Les flors porten tres bracteoles caduques a la seva base. El calze és bilabiat i campanulat. El llegum és oblong i comprimit, de 2-4 cm de llarg.

X
Ens trobaràs a Facebook Twitter Google+
producció: DRAC.com
X
Cada dia pugem la muntanya per atendre-us
Xavi Aznar
Xavi Aznar
Cap de Cuina
Marc Vintrò
Encarregat brasa
Encarregat Brasa
Joan Rojas
Cuina
Cuina
Ester Nájera
Sala
Sala
Oriol Bernadí
Sala
Sala
Xavi Carbonell
Acompanyant Transport
Encarregat dels animals
Ases
Transportistes
Transportistes...
X
Aquesta web utilitza galetes tècniques pròpies, i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris. Algunes funcionalitats d'aquesta web podrien no estar disponibles sense aquestes galetes. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. X