RESERVES 93.743.54.54 / 629.50.30.40 93.743.54.54 / 629.50.30.40 Localització Localització Contactar Contactar
CAN POBLA

Matadepera - Vallès Occidental
Topo: A. Buil - X. Badiella (SIS - CET) 23-4-1978


Des de Can Pobla cal seguir cap a la Mola pel Camí dels Monjos, abans d'arribar sota el cingle on es troben les coves de l'Hort dels Monjos, surt un camí a l'esquerra en direcció a la Canal de Can Pobla que passa per sota la roca Colom. És precisament quan ens trobem sota aquesta roca que trobem l'avenc, en una petita esplanada que fa el camí i protegida la seva boca per una barana metàl·lica.

De la seva grandiosa boca que està enfonsada en el ribàs es desenrotlla un llarg pla inclinat molt pronunciat que s'acaba aproximadament als 18 m. de fondària. El forat segueix, quasi vertical i forma com dos buits, un al costat de l'altre; en el de l'esquerra les pedres que hom hi tira cauen a l' aigua. El sondatge ha donat 56 m. de fondària.
CAN TORRAS
Avenc de Can Torras
Està situat sota mateix de Castell Sapera, en direcció a la font de la Portella i prop del camí de Tres Creus mena a la dita font.

Té uns 19 m. de fondària i la seva trajectòria es lleugerament curvada. La planta baixa es divideix en dues naus.

La més gran és la d'entrada que té 3m. d'ample per 8 de llarg, amb un fort pendent cap a la boca de la nau del costat.

En aquesta, escalant-la dificultosament uns 8m. es troba una nova obertura que comunica amb la principal o sigui la d'entrada.
CASTELLSAPERA
CASTELLSAPERA
Fou explorat científicament el 12 d'octubre de l'any 1913 pels Centres Excursionistes de Catalunya, del Vallès i de Terrassa, sota la direcció del Dr. Marian Faura.
Els qui escalen Castell Sapera veuen al dessota la boca esfereïdora de l'avenc. A l'entorn del trau creix amb ufana la vegetació salvatge.

Un relleix hi ha en la davallada, davant del qual una roca estimbada travessa l'avenc; després baixa a plom fins als 65 m. on es troba un replà en pendent.

D'aquesta, diem-ne sala gòtica, que té uns 10 m. d'amplada per 20 de llarg, es continua la davallada per entremig d'un estimbat de gegantines roques fins arribar, als 110 m. al fons de l'avenc.
CODOLEDA
Avenc de Codoleda
L'entrada mira a l'Oest, a poques passes del caminet que serpenteja el xaragall de la Codoleda, pujant a Sant Llorenç per la quintana de Can Torres i al peu d'una grossa alzina.

La boca es presenta verticalment al bell mig de l'avenc que té una amplada de 38 m. i uns 16 m. de fondària.

Al fons hi ha una sola galeria en direcció S. de 1'50 m. d'ample per quasi tota l'alçada de l'avenc i d'una llargària d'uns 20 m.

Hi ha profusió d'estalactites entre les quals destaca una de monumental, que té 11 m. de llarg i comença sobre la boca d'entrada i acaba prop del fons.
LA MOLA
Avenc de La Mola
És sens dubte la més curiosa descoberta que s'ha fet a la nostra muntanya els darrers anys.

Aquesta cavitat, localitzada a primers de l'any 2000, fou descoberta per En Joan Bernadí i Mariné i topografiada abans de l'estiu pel Centre Excursionista de Terrassa.

L'avenc de La Mola, és molt proper al monestir de Sant Llorenç del Munt a uns 300m.

La fondària és de 12 m. en forma de pou força inclinat, acabant en un replà poc espaiós.

NO ES UN AVENC DE - 1.000 METRES, ES A 1.000 METRES D’ALÇADA

L'OBAGA DE L'ILLA
Avenc de l'Obaga de l'Illa
Situat on el seu nom indica la seva profunditat total és de 24 m. En el fons hi ha una font.
Des del coll de l’Illa hi ha poc més de 100m de distància en direcció NW i uns 15m de desnivell descendent. A la dreta del coll, surt el corriol, que amb fites als encreuaments hi mena, tot sortejant el notable embardissament que colonitza tot aquest vessant.
La boca allargada i dividida per un pont rocós, té unes dimensions de 5x2m. Seguint la mateixa factura de la boca els desenvolupa el primer tram del pou fins que als -8m ens permet fer peu en una rampa, per desembocar perpendicularment en un nou tram de pou de 14m. que presenta en tot el seu desenvolupament una potent colada.
La base de la cavitat forma una saleta de 12m de llarg per 4 d’ample i uns 10 d’alt, amb un pendent suau que finalitza als -24m.
En aquest recinte per sobre del terra actual apareix una intercalació argilosa en el paquet de conglomerat que considerem que afavoria l’existència d’un terra o nivell anterior, que avui desfonat, resta penjat per subsidència dels materials.

Publicat per Victor a 0:05 Etiquetes de comentaris: Biospeleologia, Cavitats Catalanes, Espeleodijous, Fotografia, Meta menardi, Sant Llorenç del Munt i l'Obac
SERRA DEL GALL
Avenc de la Serra de Gall
Prop del km. 8 de la carretera de Terrassa a Rellinars a l’inici d’una corba pronunciada on tenim lloc per estacionar surt una pista a la dreta. Com sovint passa dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac la pista actualment està tancada amb un cadenat que impedeix la circulació de vehicles sense una autorització específica. Anem a peu fins una primera torre elèctrica on ja podríem descendir fins la cavitat seguint unes espaiades fites i senyals de pintura mig esborrades (aquest serà el camí que agafarem a la tornada), però continuem per la pista que rodeja el torrent i ens situa en una segona torre des d’on descendim i localitzem la cavitat gracies al bon posicionament de les coordenades introduïdes en el GPS.
La cavitat ens presenta una gran boca vertical de 11 X 3,5 metres, tot i que força oculta per la vegetació que l’envolta.
El pou de 18 metres, primer subvertical i després aeri on instal·lem un fraccionament.
Aterrem en una planta en rampa que en el seu tram inferior un pas estret entre blocs ens permet accedir a la saleta final on s’aixeca el sostre fins a uns 6m d’alçada.

Publicat per Victor a 0:05 0 comentaris Etiquetes de comentaris: Cavitats Catalanes, Espeleodijous, Sant Llorenç del Munt i l'Obac
CLUB
Avenc del Club
L’avenc del Club, és una de les cavitats clàssiques del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, fou descoberta per Josep Mª Cuadras el 1906 quan, anant de cacera el seu gos gratava en un cau tapat per pedres.

Explorat per primera vegada l’onze de desembre de 1907 per membres del Club Muntanyenc (J.M. Có, J. Montllor i J. Colomines), que decidiren dedicar el nom de la cavitat al Club.

Es troba situat a una altitud d'uns 800 m. prop del lloc conegut per les feixes de Can Pobla i a uns quinze minuts abans d'arribar a dita casa.

L'avenc està format per una colossal esquerda, d'una llargària total d'uns 70 m. que varia l'amplada entre dos i cinc pams.

Als 45 m. de fondària l'esquerda s'eixampla considerablement; en un racó hi ha una esquerda paral·lela a la que segueix una altra cavitat.

Als 60 m. l'avenc és interceptat per una gran ensulsiada de roques i terres despreses de les parets laterals que han tapat la primitiva esquerda, obrint-ne una de nova al costat, que baixa fins al fons.
El 1952, el G.E.S.-C.M.B. explorà el Ramal-2 (via G.E.S.), que es desenvolupa a un costat del pou principal.
El G.E.T.I.M., de Sabadell, l’any 1964 troba la continuació vertical després de realitzar una desobstrucció i superar un estret laminador, arribant al fons de la cavitat, punt al que assignen una fondària de -115 m.
DAVÍ
Avenc del Davi
Situat dalt de la muntanya de Sant Llorenç a una altitud d'uns 921 m. A pocs minuts dels òbits, fou explorat parcialment pel Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1912 i ho fou científicament pels Centres Excursionistes de Catalunya, Vallès i Terrassa, el 21 de setembre de l'any 1913. La seva orientació és de N. a S. Amb dues obertures, quasi conjuntes d'una amplada total d'uns 30 m. Una, dóna entrada a l'avenc perpendicularment i l'altra, en forma d' esquerda, condueix a l'interior per una rampa d'uns 47 m. de llarg, formada segurament per la superposició de roques i terres despreses del costat.

És un dels més importants per les dimensions de les seves cavitats i pel pintoresc del seu interior. La cavitat central és d'uns 50 m. de fondària per 35 de llarg i 15 d'ample, amb una cova a l'oest. A l'est hi ha una esquerda d'uns 10 m. de llarg per 1 m d'ample, que va a parar a una galeria, en la qual s'obren tres petits pous i un altre de més gran, el qual a uns 15 m. de fondària s'estreny i comunica amb una altra galeria que acaba en un forat de 50 cm. que dóna pas a una escletxa per on s'escorren les aigües i que té uns 15 m. de fons.

La profunditat total reconeguda arriba als 85 m. a l'any 1984 ( any de l'edició del llibre). En l'interior es troben coves de grans dimensions plenes d'estalactites i estalagmites i un llac menut. És habitada per molts ratpenats i gran profusió d'insectes.

Aquest avenc, té l’accés restringit. Per a mes informació, consultar amb la Direcció del Parc. Telf. 93 831 73 00.
PINASSES
Es troba molt prop de la Barata, en un lloc frescal d'espessa vegetació.

La boca té extraordinàries proporcions, però ha estat tapat amb una volta resistent.

En la part alta hi ha un trau obert i per allí s'escorren les aigües de les barrancades superiors, servint de dipòsit regulador de les dues soterrànies.

L'interior és una llarga esquerda vertical de poca amplada que baixa fins als 56 m.

El fons està obstruït per un munt de roques i per allí es filtren les aigües de les pluges, embotint-se fins a certa alçada, segons ho comproven els senyals de nivell que hi ha a les parets.
MURONELL
Avenc del Muronell
Té una fondària de 35 m. i està situat al repeu de la carena de l'Illa, sota mateix del turó del Muronell.

De l'entrada, d'uns 3 m. de diàmetre, es davalla verticalment fins a uns 18 m., on es troben dues comunicacions amb la cavitat del fons.

Del sostre pengen unes bellíssimes estalactites, els degotalls de les quals alimenten un bassal del fons de l'avenc.
CODOLOSOS
Avenc dels Codolosos
Situat en la serra del mateix nom, a un quilòmetre escàs de les coves de Mura.

La seva profunditat sols, és de 11'80 m. De boca petita i allargada cap endintre, és una esquerda que va en direcció 15o E. quasi igual que en les coves de Mura amb les que aproximadament està a la mateixa ratlla que l'eix que ella determina.

En la regió de Mura hi ha, de poca fondària, els avencs de la Costa del Xec i el de Castellet.

Prop de Can Pobla també hi ha un avenc anomenat Terrós, d'uns 10 m. de profunditat i a Can Torres un altre, també, d'uns 10 m. ,conegut per l'avenc de Can Torres.

En la regió de l'Obac, resten altres avencs importants con el de la Canal de Mura d'uns 50 m. el de La Pola, que arriba als 7 m.; el de l'Alzina Teresa d'una profunditat d'uns 12 m. a més dels del Sot del Teix, Cova Vella, Rossegues, Font de la Riba.

Prop de la Mata hi ha també l'avenc de Font Freda i el de la Coma d'en Vila.
TALPS
Avenc dels Talps
Es troba en la riera de la Font del Carme.

La boca, de petites dimensions, dóna pas a una estreta gatera descendent d'uns 3 metres que ens porta a un replà. Des d'aquí davallarem per un pou de 16 metres i a la seva base seguirem en direcció O fins que ens creuarem amb una diàclasi de planta descendent.
A l'extrem N trobarem una curta galeria que ens porta fins a la cota -24.

Tornant a la boca del pou de 16 metres i fent un difícil “ramonage” per la part superior de la diàclasi, un cop s'arriba a l'extrem O es troba una petita sala, des de la qual es pot davallar un pou de 20 metres que porta a la galeria que es creuava amb la del pou d'entrada.
SANT JAUME DE LA MATA
Avenc de Sant Jaume de la Mata
Està situat en una de les feixes de la coma de la Mata. La direcció de la boca és cap a l'E. L'obertura és rectangular de 3 1⁄2 m. de llarg per 2 m. d'ample, s'endinsa uns 3 m. en la mateixa direcció on el pas s'estreny fins als 60 cm.; després torna a eixamplar-se en direcció N. baixant ràpidament en una inclinació d'uns 22o; fins als 40 m. tot conservant les mateixes dimensions de la boca exterior.

Llavors hi ha un replà que forma una petita galeria ampla de 3 m. que segueix uns 16 m. en direccions diverses.

En una de les direccions últimes hi ha un pas bastant uniforme que, amb quatre metres de descens vertical i sis metres de pendent suau porta a la segona i darrera galeria que amida 6m. d'ample per 17 m. de llarg i està inclinada 40o; al N.O., aquesta galeria forma un pla constituït per una terra fina portada per l'aigua que entra per la boca en temps de pluges i resta en el fons de l'avenc on es forma un petit estanyol que desapareix en temps de sequedat.
Ens trobaràs a Facebook Twitter Google+
producció: DRAC.com
X
Cada dia pugem la muntanya per atendre-us
Xavi Aznar
Xavi Aznar
Cap de Cuina
Marc Vintrò
Encarregat brasa
Encarregat Brasa
Joan Rojas
Cuina
Cuina
Ester Nájera
Sala
Sala
Oriol Bernadí
Sala
Sala
Xavi Carbonell
Acompanyant Transport
Encarregat dels animals
Ases
Transportistes
Transportistes...
X
Aquesta web utilitza galetes tècniques pròpies, i de tercers per realitzar l'anàlisi de navegació dels usuaris. Algunes funcionalitats d'aquesta web podrien no estar disponibles sense aquestes galetes. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. X